El FC Barcelona va guanyar el Ràcing de Santander al Camp Nou per 4 a 0 (gols d’Iniesta, Henry, Márquez i Thiago). Va ser un d’aquests partits que ben aviat queden convertits en un mer tràmit. Al minut 34, el Barça ja guanyava per 3 a 0, el segon i el tercer de falta. El quart gol no el van fer fins a mig quart pel final del partit, el va fer el jove Thiago que havia sortit, com Jeffren, amb moltes ganes de jugar. Entre mig, res de res. Un joc per anar passant l’estona sense prendre-hi mal. El Racing va sortir vestit de camuflatge, amb mig equipament (samarreta, pantalons i mitjons) de color negre i l’altre mig d’un verd herba, de manera que segons com quedaven posats, al punt just del tall de la gespa, que provoca franges d’una tonalitat fosca i una de clara, si no s’haguessin mogut, encara hagués costat distingir-los. S’ha de reconèixer que com a vestimenta de carnestoltes mereixerien un premi, van aconseguir complir amb la tradició de disfressar-se sense desatendre les seves obligacions professionals.
Els comentaris previs del partit anaven en el sentit de recuperar la rutina de la victòria després de la primera derrota a la Lliga espanyola contra l’Atlètic de Madrid, i a les portes de la fase decisiva de la temporada. Ara ja no s’hi val a badar. Com que una rutina és un gest repetit moltes vegades, faran falta uns quants partits més abans no ho puguem saber. Ara, el que em sembla segur, és que el d’ahir és un partit que ja s’està veient massa aquestes darreres temporades i que la tendència que du la Lliga espanyola va pel camí de fer habituals. I és que entre el FC Barcelona i el Reial Madrid i la resta d’equips, tret de dos o tres més, hi ha una diferència tan excessiva que es converteix en impròpia i inadequada per a qualsevol competició. Dubto que en aquesta situació, si dura molts més anys i s’agreuja, la Lliga espanyola tingui cap altre futur que no sigui el de convertir-se en una segona divisió de la Lliga europea. Simplement, perquè es tornarà econòmicament inviable per a la majoria d’equips.
diumenge, 21 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
4 comentaris:
Sobre això, diré que aquest any quasi no he trepitjat el camp, excepte per l'Inter, el Madrid, l'Atl.Madrid i algun partit de principis de temporada quan encara feia bon temps. Entre el fred, els horaris i la nula qualitat dels partits no em ve gens de gust anar-hi, i fins i tot veure'ls per la tele em fa mandra. I això en l'any més pletòric esportivament del club!
Si al final només utilitzo els meus abonaments per anar a les eliminatòries de Champions (i no totes, perquè l'Stuttgart a prori no em motiva massa), potser fins i tot em plantejo vendre'ls. A Gol TV no he volgut abonar-me, per cert, ni per 15 miserables euros al mes.
Potser estem matant la gallina dels ous d'or?
@Jordi Soler
Matar la gallina dels ous d'or, potser no, tot i que s'hi assembla força.
El que sí que em sembla evident és que l'actual model està en crisi i que s'haurà de revisar. En part, ja s'està fent, perquè es va a un model sostenible per les retransmisions televisives; és un procés iniciat fa molts anys. Les televisions mantenen els pressupostos dels club (més de dos terços, si hi comptem el màrqueting que porta indirectament la televisió). Però aquest model no és vàlid per a tots els clubs, per a la gran majoria no ho és. I ja es veu amb l'endeutament, que és insostenible i que fa que molts clubs no puguin pagar les seves nòmines.
O bé s'hi posa fre, com va fer el bàsquet en el seu dia, però sembla que en el futbol hi ha menys seny, o bé es reparteixen els diners d'una manera més general -més difícil encara- o bé es remodela l'actual entramat de competicions. Jo seria partidari d'aquesta darrera opció, amb una lliga europea més o menys tancada, en quinquennis per exemple, d'entre trenta o quaranta equips dividits en dues divisions.
Jo també hi seria partidari. És més, si m'apures una sola competició gran però ben montada, i deixar-nos de Copes del Rei i similars que ningú es pren seriosament, començant pels propis equips implicats.
El que em preocupa és que si anem cap a un model basat en la televisió, finalment els estadis esdevindran relíquies del passat, i només s'ompliran molt de tant en tant i si l'equip avança en les competicions de més solera. Pensem que ara el Barça està en el seu millor moment: em fa por pensar, amb el model actual, què passarà quan estem tres anys sense guanyar títols o caient a les primeres de canvi a la Champions. Qui anirà al camp si estem tercers a dotze punts del primer i eliminats en la competició continental? I qui pagarà el pay-per-view?
Una nova "època Gaspart" ara mateix no sé si la institució l'aguantaria, la veritat. I si a nosaltres ens passa això, no vull ni imaginar-me cóm les deuen passar clubs com Osasuna o Santander, o els mateixos pericos. De moment aquests encara paguen les nòmines, com tu dius, però seran els següents a caure inevitablement.
@Jordi Soler
Pel que dius de l'ocupació del Camp Nou, en aquest cas no hi hauria problema, per bé que la solució que hi ha és molt impopular i difícil d'aplicar. El FC Barcelona té 170.000 socis, menys de la meitat tenen abonament. La solució és crear un mecanisme que permeti a tothom anar-hi, ni que sigui un cop per temporada. El sistema del seient lliure és el que persegueix, però és un sistema imperfecte perquè es queda a mig camí. És un bon intent, que sulociona una part del problema, però és insuficient.
Publica un comentari a l'entrada