Les 7 vegueries

Trobo bé que el Govern s’hagi decidit a tramitar els avantprojectes de llei que divideixen Catalunya en set vegueries i em sembla inevitable ressuscitar l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que és un ens valuós i, alhora, potencialment conflictiu si s’erigeix en un contrapoder de la Generalitat. Perquè les vegueries, com les comarques, ultra el seu caràcter simbòlic, recullen més adequadament la realitat geogràfica de Catalunya que no pas la divisió provincial imposada. És clar que produeix tensions territorials perquè serà sempre impossible fer una divisió a la carta per a tothom. Seria el cas de la zona en què habito des de fa deu anys que té un caràcter irrenunciablement segarrenc i viu mig d’esquena a l’Anoia a què pertany administrativament. Aquest tipus de discussions seran inevitables sempre i el valor de la política resideix a saber resoldre’ls i, en un moment donat, prendre decisions i assumir les crítiques i el desgast electoral que comporten. Ara: el debat que s’ha iniciat immediatament no és ben bé aquest; el que es discuteix és si és oportú plantejar una llei d’aquesta magnitud i que s’ha de tramitar pel procediment d’urgència perquè a la legislatura li queden, a tot estirar, sis mesos d’existència. La pregunta, que té tot el sentit del món, no deixa de ser també un punt irònica perquè la qüestió de les vegueries ja fa més de vint anys que la ballem i totes les anteriors vegades que s’ha plantejat, potser en moments parlamentàriament més idonis, tampoc no han reeixit. Hi ha qüestions com la divisió territorial de Catalunya o la llei electoral catalana que s’haurien d’haver enllestit durant els primers anys de l’autogovern i que és realment vergonyós que estiguin encara pendents i fa molta pena adonar-se de les raons per les quals no s’han tirat endavant. Són les que ara poden fer encallar un altre cop les vegueries perquè avui, i de fet com ahir i com demà, els actes dels partits no deixen de ser mers moviments tàctics de cara a l’objectiu estratègic de guanyar la propera contesa electoral i conservar el poder. Vull dir l’actuació dels partits que hi ha al govern com la dels que són a l’oposició, de manera que el futur de les vegueries depèn de si el tripartit ho considera un trumfo electoral.