Partit fluix, bon resultat

El FC Barcelona va obtenir un resultat força bo al camp del Stuttgart en el partit d’anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. Un empat a 1 gols és un marcador que dóna moltes opcions als blaugranes per a resoldre l’eliminatòria al Camp Nou, el 17 de març. El Barça no va jugar del tot bé. Especialment, a la primera part en què el Stuttgart va tenir més oportunitats, va imposar el seu joc al contracop aprofitant les errades dels catalans i es va avançar en el marcador al minut 25. N’hagués pogut fer algun altre, però també Messi va enviar una pilota al pal. A la segona part, després de l’empat matiner d’Ibrahimovic, el Barça va controlar molt més el joc i el partit es va equilibrar. No va ser un bon partit. El resultat és el millor de tot. Però tampoc ha estat tan dolent com s’ha dit, al meu entendre. Ha estat un partit típic d’una anada dels vuitens de final de la Lliga de campions, contra un equip alemany: fort, disciplinat tàcticament, i disposat a jugar-se les seves possibilitats de passar en un tot o res al seu camp. Certament, els blaugranes van patir dels mals que han mostrat les darreres jornades i que fa justament un any també van tenir. Em va semblar observar dues menes de problemes. El primer, físic. L’equip ha perdut velocitat, per a moure la pilota al primera toc i per a pressionar ben amunt; probablement, les lesions, les sancions i una plantilla excessivament curta han impedit fer rotacions i els jugadors noten el cansament, que també deu ser mental, i si l’exemple de la temporada passada serveix per a aquesta, en aquestes setmanes, s’haurà incrementat la càrrega de treball físic per a obtenir el to físic adequat a partir d’ara. I el segon problema, tàctic. Em va semblar un equip desequilibrat per les baixes d’Alves, Abidal i Keita. Al davant, Messi i Iniesta tenen la tendència d’anar-se’n cap al mig i el forat que deixen a l’extrem, que tan bé ocupa Alves sobretot, ni Puyol ni Maxwell el saben aprofitar prou bé. L’entrada d’Henry a la segona part, en el lloc de Touré, encara que no fes cap jugada remarcable, almenys va servir per a tenir l’extrem dret transitat i per a desembussar el centre de l’atac. I, encara, l’absència de Keita, les seves arribades a l’àrea vull dir, no la supleix Sergio. En resum, un bon resultat, en un partit fluix.