El miratge de la gratuïtat

En tot el debat que hi ha muntat al voltant d’Internet i els drets d’autor, que ve de lluny però que en els darrers mesos s’ha fet més intens per les propostes de diversos països de regular les descàrregues a través de pàgines d’intercanvi d’arxius i, a l’Estat espanyol, també per l’ofensiva de la SGAE, m’ha semblat entendre que entre els qui defensen la llibertat absoluta hi ha el que en podem dir el miratge de la gratuïtat, segons el qual, pel fet de poder accedir ara mateix de manera universal i general a una gran quantitat de productes culturals, bàsicament pel•lícules i música, sense pagar res o gairebé res, que aquesta és una conjuntura que es podrà mantenir eternament. Ja he dit alguna altra vegada que som en mig d’una revolució cultural, perquè la transformació que s’opera és sobretot tecnològica, i que ara mateix el paisatge que en sorgirà es pot intuir però no saber del tot. No és la primera vegada que succeeix i les experiències anteriors poden servir, més o menys, de guia. Sempre que hi ha hagut un canvi en la forma d’accedir al coneixement, als productes culturals, hi ha hagut també un canvi en la forma de produir-los. És d’una lògica aclaparadora. Ningú amb dos dits de front es pot arribar a imaginar que els músics, els escriptors, els periodistes, etc., seguiran fent cançons, novel•les, articles, etc., si no si guanyen la vida. Ja es veu que no pot ser. És el miratge de la gratuïtat, que dic. A partir d’aquí, ens podem imaginar els escenaris que sigui. La invenció de la impremta, del disc, de la fotografia, del cinema, de la ràdio, de la televisió, etc., tots aquests avenços que han revolucionat l’accés a la cultura han provocat canvis profunds en totes les anelles de la cadena, des de l’autor al consumidor passant per les empreses editores i distribuïdores. Ara tornarà a passar exactament el mateix. I segur que com en les altres ocasions, hi haurà formats que es deixaran de fer perquè no resultaran rendibles. Potser es deixaran de fer novel•les tal com les entenem avui, però si volem que algú ens expliqui històries que ens entretinguin, ens emocionin, etc., aquest algú haurà de cobrar per la feina.