Qüestió d’incultura esportiva

La mà d’Henry en el gol de França contra Irlanda a la pròrroga, que va donar-li la classificació per al Mundial de Sud-àfrica, ha generat un debat que no s’acaba. És lògic i, a mig termini, pot ser que tingui les seves conseqüències. De moment, al meu entendre, el debat encara s’enfoca malament. D’una banda, hi ha els partidaris d’introduir les càmeres de vídeo per a resoldre dubtes o situacions que s’escapen a l’ull de l’àrbitre. No hi ha cap dubte que és la solució més adient. El problema és que el món del futbol encara no hi està preparat. Abans, hi ha d’haver un canvi cultural que tot just comença a albirar-se. Perquè, de l’altra banda, encara hi ha massa persones que defensen que la gràcia del futbol, en bona part, resideix en la polèmica que es genera i que fa que els partits durin no només noranta minuts sinó una setmana sencera. Tot i que entenc l’argument, no l’he compartit mai; vull dir que és cert que l’èxit del futbol es deu a que dels partits se’n parla molts dies abans i encara més dies després, però és que això succeeix tant si hi ha polèmiques com si no n’hi ha i penso que jugades com la de l’Henry, les errades arbitrals, li fan més mal que bé perquè posen en evidència l’obsolescència del reglament futbolístic i la seva incapacitat per a adaptar-se als nous temps. A tots els esports hi ha errors i hi ha tramposos, però tots fan esforços per a minimitzar-los i per a eradicar-los. En molts esports, el tennis taula que conec bé, o el tennis, no és gens estrany veure un jugador reconèixer que una pilota ha entrat, encara que l’àrbitre no ho hagi apreciat bé. O retirar les medalles que un atleta ha guanyat de manera fraudulenta. En el futbol, en canvi, ha estat una constant dir que és un esport per a espavilats per a justificar que un davanter fes un gol amb la mà o en llancés per a simular un penal, etc. És una qüestió de cultura esportiva. Ara: en les reaccions que hi ha hagut per la jugada d’Henry, em sembla que s’està produint un canvi que, a mig termini, farà que s’instal·lin mecanismes per a repetir les jugades dubtoses. Però, mentre als tramposos se’ls continuï considerant espavilats, mentre no hi hagi aquest canvi cultural, no es farà cap pas decisiu per a introduir mesures que limitin errades tan greus com la que ha donat la classificació a França i n’ha privat, injustament, Irlanda.