Dissabte de penya

Aquest dissabte, la Penya Barcelonista de Calaf i comarca va celebrar el seu 27 aniversari. La celebració va consistir en un concurs de dibuix infantil, un col·loqui sota el títol “El Barça vist pels seus escriptors” i el sopar de fi de festa, amb els sortejos i els parlaments de rigor. Un format molt tradicional. En el col·loqui hi van participar el periodista Enric Bañeres, l’escriptor Josep Maria Fonalleras, l’home de futbol Josep Maria Minguella i l’historiador Carles Santacana; jo vaig ser el moderador d’una taula molt representativa i equilibrada i que va comptar, entre el públic, amb la presència i participació de l’exsíndic dels socis Ramons Térmens. La xerrada va tractar de tots els temes imaginables que són d’actualitat blaugrana avui, tant institucionals com esportius, d’una manera serena i ordenada, enriquidora, amb la confrontació de punts de vista molt diversos. Va ser l’acte central de la celebració. No obstant, la meva reflexió al llarg de tota la jornada es va fixar en el valor que per a Calaf té la Penya Barcelonista i que em fa l’efecte que és extensible a d’altres associacions i viles. Crec que té un valor doble: Quan els actes que promouen, no només un dia sinó durant tot l’any, són oberts a tota la població i es busca la col·laboració i la complicitat de les altres entitats veïnes, aquestes associacions exerceixen una funció cohesionadora i quan són capaces de posar en marxa iniciatives que atrauen els nouvinguts fan una feina d’integració ciutadana molt fructífera. Encara que es tracti d’afirmacions òbvies i de sentit comú, no són tan habituals com es podria pensar perquè les associacions les dirigeixen persones i les persones ens movem per tota mena d’interessos i sentiments que, massa sovint, no són ni obvis ni de sentit comú; hi ha vanitats, enveges, mals entesos, enemistats, etc., que també hi juguen i molt. Si he volgut parlar d’aquest aniversari és, precisament, per a subratllar que la Penya Barcelonista de Calaf i comarca és una d’aquestes associacions amb aquest valor doble, d’entitat cohesionadora i integradora i això és gràcies als seus dirigents, començant pel seu president Carles Frauca i acabant per totes les persones que dediquen moltes hores del seu lleure per a que tot estigui a punt, i sempre en un ambient d’amistat i companyonia admirable.