Ahir i dilluns, TV3 ha estrenat una pel·lícula distribuïda en dos capítols basada en la novel·la de Jaume Cabré Les veus del Pamano, publicada l’any 2004 per l’editorial Proa. L’adaptació que n’han fet és discutible, és clar. Tanmateix, la feina de guió no havia de ser gens fàcil. A Les veus del Pamano hi ha una bona colla d’històries que s’entrecreuen i un munt de salts d’una a l’altra i en el temps, i moltes vegades aquestes anades i vingudes es succeeixen enmig d’un paràgraf o àdhuc d’una mateixa frase. Traslladar-ho a la pantalla era un repte al qual calia renunciar-hi, inevitablement. Han optat per basar la pel·lícula en el mestre de Torena Oriol Fontelles; en canvi, al meu entendre la complexitat de la trama gira a l’entorn de la senyora Elisenda Vilabrú. Però, tant se val. Les veus del Pamano em sembla una novel·la extraordinària. Juntament amb Solitud, de Víctor Català, Incerta glòria, de Joan Sales, La plaça del diamant, Mirall trencat i La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda i La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol, és una de les novel·les que més m’han impressionat. No sóc crític literari, ni ho pretenc, aquesta és una tria merament personal. Més enllà de les opinions que l’adaptació de Les veus... pugui provocar, ho trobo un gran encert. La meva manera de veure-ho és semblant a la que vaig tenir amb la reconstrucció del mite de Serrallonga, que també va generar crítiques de tota mena. I és que trobo que la televisió nacional de Catalunya fa molt ben fet de donar a conèixer els mites i les grans obres de la literatura catalana. Quan ho fa, compleix amb un dels seus deures més importants. Les veus del Pamano de Jaume Cabré és una de les millors novel·les catalanes. Per això, que l’obra hagi estat adaptada d’una manera més reeixida o menys, té un valor relatiu. El que em sembla determinant és l’èxit d’audiència que ha tingut la pel·lícula i que ara hauria de completar-se amb uns quants lectors més, centenars o milers, dels molts que ja ha tingut, per convertir aquesta novel·la a més d’una de les de més qualitat també en una de les més populars.
.jpg)
Entrades
6 comentaris:
..per el meu parer....comentari molt correcte, bona pelicula i millor novela....contrast del final de la malaida guerra.... entre la represio als pobles de muntanya,(soc nadiu d'aquet territori),i la gana que passaren a moltes ciutats,....... estraperlo.... es la trista i amarga historia del nostre pais...
Hola:
No discutire ni de la qualitat de la novel.la ni de la serie, sino que a mi em sembla que s'en fa un gra massa amb el tema de la postguerra en el sentit de que és un tema ja massa recurrent fa 30 anys que sempre veiem les mateixes pel.licules, i no dic que no s'en tingui de parlar de oblidar-ho.
No se si m'explicat
@ pallofa
No hi estic gens d'acord. Perquè jo crec que els temes no s'esgoten mai, sempre hi ha possibilitat de revisar-los i donar-hi noves interpretacions. La qüestió clau llavors és la novetat i la qualitat de l'obra. I "Les veus del Pamano" és una novel·la magnífica.
No he llegit el llibre, com tampoc em compraré el dvd de la mini sèrie, però com a simple espectador em va agradar molt tant l'ambientació (tenim un país amb un decorat natural brutal a qualsevol zona), l'argument i el treball dels actors i de la resta de l'equip.
A veure si algú segueix apostant per adaptacions d'aquests tipus, tenim un grapat de llibres que es podrien sumar a la tria feta fins ara.
Enmig de tots els sidrals polítics i socials que ens envolten sempre va bé que la televisió ens ofereixi coses interessants com aquestes.
Infinitament millor la novel.la que la sèrie, que tot i això em va encantar. Coincideixo en que la Elisenda Vilabrú no es la mateixa (clar, a TV3 desapareix tota la trama de l'opus, les seves anades a Roma...), el seu fill (fill de l'Oriol i la Rosa), tampoc queda prou descrit perquè ¡ell i sa mare fan matar la periodista, cosa que la sèrie s'empassa!.
D'altra banda, els fatxes (en aquest cas, fatxes catalans) van actuar de la mateixa manera a tot arreu: a Castella, a Andalusia, a Astúries...a tot el que en diem l'Estat.
Salutacions cordials!
No he llegit encara la novela però vaig fruir llargament amb la serie. Crec que els temes de la Guerra Civil, la postguerra, el franquisme.., són de rabiosa actualitat encara, i sobretot són una gran eina de divulgació i reflexió històriques. Coincideixo que una TV pública ha de poder contribuir a l' enriquiment cultural, a la difusió de la memòria històrica, a fer pedagogia del que és bo i del que no ho és. Les escenes del feixista i els seus sequaços i la impunitat amb què es bellugaven, la por i el silenci que regnaven arreu, la vida rutinària, gris i fosca de molta gent...., són dignes d' elogi. Quin fresc sobre el que fou i representà el franquisme durant un parell o tres de dècades..!
Publica un comentari a l'entrada