dissabte, 7 de novembre del 2009

De la vaga a la comissió

El president de la Lliga de Futbol Professional, José Luís Astiazarán, que dimarts va amenaçar de convocar una vaga de clubs de futbol, que és una vaga molt difícil d’imaginar perquè és com pensar en una vaga d’empreses, una vaga de treballadors o de futbolistes és comprensible, una vaga d’empresaris ho és menys, però fent un esforç em sembla que encara es podria descriure, ni que fos per a fer-ne sortir un conte fantàstic, a l’estil de Pere Calders, posem per cas, doncs deia que el mateix José Luís Astiazarán que dimarts mirava de ficar la por al cos de tots els aficionats al futbol, sense aconseguir-ho, val a dir, perquè ja es veia que era un propòsit absurd, ahir va anunciar que en comptes d’una vaga havien pensat que valia més crear una comissió per a anar a parlar amb representants del govern i del Parlament espanyols sobre la modificació del règim fiscal que afecta els futbolistes estrangers residents a l’Estat que cobrin més de 600.000 euros l’any, l’IRPF dels quals passarà a partir de l’1 de gener de l’any que ve del 24 per cent actual al 43 per cent que paga la resta de futbolistes en les seves mateixes circumstàncies salarials. Ja està bé que creïn una comissió i que vagin a parlar amb els governs i els parlaments que desitgin. La decisió és una marxa enrere. Hem de suposar que algú, o uns quants alguns, ha entès que el que pretenien defensar és un privilegi inoportú i indefensable. I si no ho han entès i només ho fan per les reaccions que hi ha hagut, doncs benvinguda la rectificació també. El president Josep Tarradellas deia que en política es poden cometre errors (no molts, és clar!), però que el que mai pot fer un polític és fer el ridícul. I a mi em sembla que aquesta veritat és extensible a tots els dirigents, que com més transcendència pública tenen, menys ridiculeses poden permetre’s. Jo no sé si n’acaben de ser conscients del tot, del que diuen i fan de vegades. Vull creure que no perquè, en principi, hem de pensar que a ningú li agrada fer el ridícul. Però hi ha vegades que costa d’entendre segons quins comportaments.

1 comentari:

òscar ha dit...

El del ridícul és un sisè sentit que molts dirigents (polítics, clubs esportius, etc) no tenen gens desenvolupat.