dimecres, 11 de novembre del 2009

En la dimissió de Franquesa

El vicepresident del FC Barcelona, Joan Franquesa, ha dimitit. En la carta que ha tramès al president Joan Laporta afirma que ho fa per motius personals, de tipus familiar –ha estat pare de bessons– i empresarials. Amb tot, el ja exdirectiu es conscient que aquesta renuncia tindrà una interpretació ben diferent perquè Franquesa és un dels quatre vicepresidents investigats pel director general corporatiu, Joan Oliver, i ara s’havia sabut que a la Junta Directiva que es farà divendres a Perpinyà li traurien atribucions (també li passarà a Jaume Ferrer, segons les mateixes informacions). Per tant, la conclusió és que Franquesa ha dit prou a seguir sent humiliat públicament. Personalment, els detalls del cas em són ben bé iguals. Vull dir que aquesta és una pel·lícula que ja he vist massa vegades i que les raons exactes que han provocat la dimissió em semblen prescindibles i poc importants. El que per a mi és substancial és el significat de tot plegat. L’any 2003, amb la victòria de Joan Laporta a les eleccions presidencials al FC Barcelona, es va generar un potencial de canvi extraordinari. Durant aquests sis anys, pels diferents estaments directius del club, han passat persones que, per una raó o una altra, n'han acabat marxant. Tothom té una idea determinada sobre el talent de cada un d’ells, de la seves capacitats i de la seva idoneïtat per a la tasca que tenia encomanada. En tot cas, s’ha fet molta feina i s’ha fet molt bé. Els resultats són els que són. Però, no tinc res a objectar sobre l’opinió que cadascú tingui referent als qui hem treballat al club. Ara: el que em sembla indiscutible és que, d’una manera més matisada o menys, tothom qui hi ha passat –o gairebé, posem nou de cada deu– ha compartit un model de club i una manera d’entendre el país i de com el FC Barcelona podia actuar per a contribuir a fer-la possible. Causa decepció, tristesa fins i tot, observar com la majoria d’aquestes persones s’han anat barallant i separant-se, adonar-se que persones que comparteixen una mateixa idea de club i de país han estat incapaces de treballar juntes per a fer-la possible.

1 comentari:

Carles ha dit...

Hola Jordi,
Normalment t'avens i t'acabes ajuntant amb la gent amb qui comparteixes idees, manera de pensar, aficions, etc.
Si la majoria creu en una mateixa idea de model de club, d'entendre el país, etc., perquè han acabat d'aquesta manera.