dissabte, 28 de novembre del 2009

El Punt compra l’Avui

A l’Avui hi he treballat durant tretze anys, des del 1990 fins al 2003, amb un parèntesis d’encara no un any, del 1998 al 1999, en què vaig estar de guionista al programa Aquest any, Cent!, de TV3. A l’Avui, vaig entrar-hi com a cap de política internacional i quan el vaig deixar, per a anar-me’n al FC Barcelona de director de comunicació, n’era subdirector i el cap d’esports. Quan vaig plegar del FC Barcelona i fins al darrer setembre, vaig escriure-hi un article més o menys mensual a la secció de Diàleg. S’entén, doncs, que hagi seguit amb interès els darrers esdeveniments que han afectat el diari des de la dimissió de Xavier Bosch i la provisionalitat subsegüent i que ara han desembocat en la seva adquisició per part del Punt. L’Avui sempre ha patit de no tenir al seu darrera una direcció empresarial adequada. L’Albert Viladot, en pau descansi, ja en parlava quan em va contractar. Ni Vicenç Villatoro ni Vicent Sanchis se’n sortiren, tampoc. La darrera etapa, amb la creació d’una empresa editora controlada pel Grup Godó, en un 40 per cent de les accions, el Grup Planeta, en un altre 40 per cent, i l’Institut Català de Finances, amb el 20 per restant, ha estat el darrer intent i el més seriós. Ara: fou una opció que, personalment, mai em va convèncer. Per, com a mínim, dos motius: el primer, perquè ni al Grup Godó ni al Grup Planeta els podia interessar mai un diari Avui fort, i, segon, per la dependència del finançament públic i l’equilibri exagerat de poder que es va fer. Per tant, que el Punt hagi comprat el 100 per cent de les accions de l’Avui em sembla positiu. El Punt feia temps que hi anava al darrera, de manera que s’ha de comprendre que per a ells és una prioritat i que s’hi dedicaran en conseqüència i a consciència. La seva trajectòria empresarial i periodística els avala. L’Avui és un diari necessari. Vull dir que a Catalunya li cal un diari d’abast nacional, fet i pensat en català, amb un ideari de país molt ben definit, obert a totes les tendències ideològiques. L’Avui ha de ser un punt de trobada, una eina per al país. L’opció del Punt pot fer-ho possible.

2 comentaris:

ernest ha dit...

Saps perquè va plegar Xavier Bosch de l'Avui ? he sentit dues versions: una, que realment no va plegar, sino que el van fer fora. I l'altre, que està amb Sandro Rosell preparant les eleccions.
ernest

Jordi Badia ha dit...

@ Ernest
De saber-ho, no ho sé. Ho hauria de dir ell. De tota manera, per les informacions que jo en tinc, de l'Avui va plegar per desavinences amb l'Antoni Cambredó. Sobre si està amb el Sandro Rosell preparant les eleccions, ell sempre ho ha negat, en públic -per exemple, a la presentació del meu llibre a Calaf- i en privat. Més, no sé dir-te.