De maniobres a Perpinyà

La Junta Directiva del FC Barcelona es va reunir ahir a Perpinyà i del resultat de les maniobres fetes n’ha resultat que la baixa de Joan Franquesa, per dimissió voluntària dimecres, ha estat coberta per Albert Perrín, que passa a ser el cinquè vicepresident. Les atribucions que tenia Franquesa se les han repartides, les de patrimoni Jaume Ferrer i les institucionals Perrín. Més significatiu, potser, és l’ascens de Xavier Sala i Martín a tresorer. Ha estat un joc de cadires amb un resultat impensat fa uns quants dies, perquè es deia –i es publicava– que Ferrer i Perrín havien caigut en desgràcia. A Perrín se l’havia dispensat d’assistir a la Comissió Delegada –hi assistia per deferència del president perquè per Estatuts no li tocava– i a Ferrer l’havien de degradar juntament amb Franquesa, el qual, per evitar una altra humiliació pública, hauria preferit anar-se’n cap a casa i deixar-ho córrer. Ferrer, Perrín i Franquesa formarien part d’un grup més nombrós que no vol Sala i Martín de candidat continuista a les pròximes eleccions i prefereix Ferrer. Tots aquests moviments, els d’ahir i els de tots aquests dies, setmanes i mesos, gairebé anys i tot, generen una quantitat de comentaris colossal. I com més va, més. Fins al punt que aquesta Junta Directiva de Perpinyà, els canvis que hi havia d’haver i els que finalment hi ha hagut, s’han analitzat gairebé com si es tractés d’una remodelació de govern. Jo ho trobo exagerat i impropi. No vull dir que no siguin importants ni que no siguin significatius per a saber què passarà a l’interior de la Junta Directiva de cara a les properes eleccions. El que vull dir és que, personalment, penso que els clubs de futbol, fins i tot en el cas d’una entitat com el FC Barcelona en què el seu president i els seus directius són escollits democràticament pels seus socis, haurien de tendir a tenir dirigents que passessin el més desapercebuts possible, tant perquè el seu comportament genera poques notícies, com perquè adopten un paper molt més discret.