El Cas Pretòria, molt més encara que el Cas Fèlix Millet, ha provocat reaccions que es fan difícils de comprendre. No em refereixo ni a la indignació pel tracte a què s’ha sotmès els inculpats, en relació amb el que es dispensa a l’expresident de la Fundació de l’Orfeó Català i el Palau de la Música, ni tampoc a les interpretacions polítiques que s’han fet de l’actuació del jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón. Hi ha interpretacions i anàlisis més o menys encertades o delirants. A mi, la reacció que més sorpresa em causa és aquella que consisteix a mostrar estranyesa davant dels fets denunciats. Se n’han sentit i llegit un munt, especialment de la part dels seus companys de partit i de les institucions. I goso dir que en aquesta incredulitat hi ha molta hipocresia. Perquè trobo que si tots fem una ullada al voltant del nostre lloc de residència, sigui l’habitual o bé sigui la segona residència, segur que veurem exemples molt semblants, espais que d’un dia per l’altre s’han requalificat i on havien dit que es farien quatre cases se n’hi han fet setze. Amb l’especulació immobiliària, gairebé tothom hi ha anat bé. Els propietaris dels terrenys, evidentment. Els Ajuntaments, també i molt. I els bancs, i les empreses constructores, i totes les altres que hi estan relacionades directament i indirecta. Tothom hi ha anat bé, encara que fos d’una manera falsa. Hi ha hagut una sensació de riquesa fàcil i irresistible. Després, ha vingut la crisi, és clar, perquè era un creixement sense una base sòlida, improductiu. I ara som a la darrera fase, la de passar comptes. Em sembla un procés d’una lògica seqüencial impecable. Es tracta de mirar a l’entorn de cadascú a veure, primer, si hi ha alguna operació immobiliària desmesurada, que només s’expliqui per raons especulatives. I, després, pensar si els ingressos i els beneficis generats han revertit, en una proporció raonable, en el municipi. Crec que la resposta a aquestes dues variables ha de donar el grau de sorpresa davant de la denúncia d’un cas de presumpta corrupció.
dilluns, 2 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada