Febre codificadora

Els polítics d’aquest país i els polítics del país del costat sembla que li han vist les orelles al llop de la desafecció, encara que també podria ser que només ho fessin veure ara que s’acosten eleccions arreu. Sigui el sigui, el que és segur és que tot d’una els ha agafat una febre codificadora notòria. La Generalitat ha anunciat una sèrie de mesures per a què mai més ningú pugui afaitar cap fundació d’una manera tan bèstia com ho ha fet durant una pila d’anys la parella Millet – Montull al Palau de la Música i l’Orfeó Català i sense que ningú dels qui manava i hi col·laborava se n’adonés mai ni mai ningú es preguntés d’on caram treien els diners per a fer tot el que feien i mantenir un ritme de vida més propi d’un magnat de les finances aspirant a sortir als llistats de Forbes que no pas d’un mecenes cultural. També el líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, amb el cas Gürtel a la sabata, ha promès dotar-se d’un codi ètic. Aquesta febre codificadora ha arribat també al FC Barcelona. La setmana passada es va presentar un Consell Sènior, amb l’aval del futur candidat a la presidència del FC Barcelona Sandro Rosell i va proposar l’adopció d’un codi ètic per als futurs dirigents. Totes aquestes iniciatives són molt lloables. Ara, no serveixen gaire per a res, ni tan sols per a guanyar confiança. Perquè n’hi hauria prou que tots aquests dirigents es comprometessin a complir les lleis vigents i els estatuts i a no incomplir el Codi Penal. El conseller d’economia, Antoni Castells, ho ha dit d’una manera prou clara: “Els delinqüents es caracteritzen per saltar-se sistemàticament la llei”. Doncs, això mateix. És veritat la desafecció de la ciutadania envers els seus polítics i dirigents es deu, bàsicament, a un problema de comportaments. I és d’agrair que es demani perdó públicament i que es facin propòsits d’esmena. Però la confiança no la recuperaran a còpia de codis ètics. Cal una regeneració molt més profunda, que ha d’afectar els comportaments i ha d’obrir nous canals de participació i d’influència més directes i efectius.