Un partit decisiu, o gairebé

Després de perdre al Camp Nou contra el Rubin Kazan, per 1 a 2, d’una manera inesperada, hi va haver un cert consens a dir que es tractava d’un accident i prou i que el Barça ja ho arranjaria a Rússia al cap de quinze dies, en el primer partit de la segona volta de la lligueta de classificació per als vuitens de final de la Lliga de Campions. Aquests quinze dies ja han passat i, no sé si és perquè d’accidents, des de llavors, n’hi ha hagut un altre, dissabte contra l’Osasuna al Sadar, però les darreres hores m’ha semblat detectar un neguit que la seguretat d’ara fa dues setmanes encara no, no feia preveure. Ara, tot d’una, ens hem adonat que a Rússia hi fa fred que pela, ves per on, i que una ensopegada allà a les quimbambes complicarà una mica més del compte la classificació. Aquella derrota, al marge d’entrebancar el camí blaugrana, va tenir la pega de ficar l’equip rus, que havia sortit com a la ventafocs del grup, en la lluita per la classificació. No hi ha res decidit, ni res quedarà decidit demà, sigui quin sigui el resultat. El meu parer és que la temporada del FC Barcelona és gairebé excel·lent, tant a la Lliga espanyola com a les competicions europees. Ara: aquest convenciment no m’impedeix valorar que, en les darreres jornades, l’equip ha baixat d’una manera molt sensible i que, per a mi, el partit més diferent, el que ha trencat el que era la normalitat, ha estat la golejada contra el Saragossa. L’equip continua sent fàcil de reconèixer, és cert, perquè manté els trets essencials que l’han dut a guanyar-ho tot fins avui, però ha perdut aquella capacitat que tenia per a imposar-se físicament i tàctica i no s’expressa amb la mateixa contundència, la que li feia anar a buscar un gol darrera l’altre per a estalviar-se ensurts de darrera hora. Vull dir que, fins ara, no ho demostra, almenys. És probable que sigui perquè la temporada s’ha planificat d’una manera distinta i que l’entrebancada contra el Rubin hagi marxat del guió previst. El futbol és així d’imprevisible.