La Lliga, és tan llarga com diuen?

L’empat del FC Barcelona al camp de l’Athletic Club (1 a 1, gol d’Alves) i la disputa aquesta setmana de dos partits tan transcendents com les visites de l’Inter de Milà a la Lliga de Campions i del Reial Madrid a la Lliga espanyola ha generat la reacció següent: el partit que s’ha de guanyar de totes totes és el de l’Inter, perquè una ensopegada amb el Madrid no és decisiva ja que la Lliga és molt llarga. Discrepo molt profundament d’aquest raonament perquè no considero que la competició espanyola sigui tan llarga com diuen. Que el partit contra els italians és decisiu, és obvi; de fet, ja ho vaig valorar així quan vaig considerar que la derrota a casa contra el Rubin Kazan, en contra de l’opinió generalitzada de després del matx, era una ensopegada molt greu que condicionaria no només la Lliga de Campions sinó també la Lliga espanyola perquè impediria donar descans als jugadors clau amb l’agreujant de tenir una plantilla excessivament curta. La meva discrepància rau en la importància de l’enfrontament amb el Reial Madrid que per a mi és determinant per al futur blaugrana a la Lliga. Perquè jo crec que, de fet, la Lliga espanyola encara és més curta que la Lliga de campions. Encara que no ho sembli. És cert que el campionat consta de trenta-vuit jornades, però no hi fa res. Perquè, en el fons, el títol es guanya en menys de deu la majoria d’edicions, en els enfrontaments directes entre els aspirants, el Barça i el Madrid més un o dos equips que s’afegeixen, si no ben bé a la lluita pel títol, sí per les places europees, i que tenen potencial per a fer la guitza; enguany, el Sevilla i, potser, el València. A la resta de jornades el títol no es guanya; contra els equips de mitja taula cap avall, si hi ensopegues més del compte, el que succeeix és que perds el títol perquè són punts que el teu rival suma segur. És el que passa de manera exagerada en lligues com la d’handbol; també és molt llarga, diuen, però a l’hora de la veritat, amb dues badades com les que ha tingut el Barça a les primeres de canvi, una a casa amb el Ciudad Real, rival pel títol, en nou de cada deu temporades, bona nit i tapa’t. Per tant, a mi em fa l’efecte que bona part de la temporada es juga aquesta setmana en dos partits; el de l’Inter és més decisiu, és clar, perquè és definitiu, o gairebé, però el del Madrid també, perquè establirà quina llargada tindrà aquest any la Lliga.