dijous, 26 de novembre del 2009

Impecable (bis)

L’excel·lent partit jugat pel FC Barcelona davant l’Inter de Milà ha generat unes quantes reaccions del tot previsibles. L’entrenador Josep Guardiola va dir durant la roda de premsa posterior que, malgrat el bon resultat i l’extraordinari joc fet pels seus jugadors, el debat i els dubtes al voltant de l’equip no s’acabarien i que es reprendrien així que hi hagués un parell de resultats no prou bons. Aquesta afirmació em mou a fer dues consideracions. La primera és sobre la funció del periodisme. Aquesta és una professió essencialment crítica. Ara: criticar, no vol dir buscar els treus peus al gat constantment o portar la contrària per definició. La funció crítica del periodisme consisteix a dir el que hom creu veure i es pensa; la qüestió és fer-ho de manera honesta i rigorosa, amb sinceritat, sense respondre a interessos més o menys ocults. El que succeeix en el periodisme esportiu –i cada vegada més en el polític– és que les filiacions hi són permeses i, llavors, com que la frontera entre la feina i l’afició és molt permeable, es tendeix massa sovint a confondre un i altre aspectes. I la segona consideració es refereix a l’essència de l’esport: Un esportista és només el que demostra ser a cada moment. És així de bèstia. Per això té tant de valor la victòria, sobretot quan es prolonga en el temps, i per aquesta raó és més fàcil arribar dalt de tot que no pas mantenir-s’hi. És clar que aspectes que aquests dies se senten sovint, com la confiança i el crèdit, tenen sentit, però és un sentit molt relatiu. De fet, serveixen per a decidir on hem de posar el llistó, per a saber què és capaç de fer un esportista o un equip. Per tant, reclamar confiança i apel·lar al crèdit és contradictori amb el fet de demanar de no fer comparacions amb el que s’ha fet abans. Tenir confiança en el FC Barcelona d’aquesta temporada és analitzar-lo en funció del que va fer la temporada passada, agradi més o agradi menys. Ara: això és aplicable a moltes d’altres professions, per no dir a totes. La confiança et garanteix paciència i comprensió davant d’algunes errades, però s’ha de renovar cada dia.

1 comentari:

Patricia ha dit...

Un buen partido.
Interesante punto de vista autocrítico, me gusta.
Un saludo,