La Copa és bonica, diuen

Diuen que la Copa del Rei és una competició molt bonica. Ho diuen per l’emoció de l’eliminatòria i perquè més d’una vegada l’equip més petit és capaç de posar contra les cordes el més gran i, àdhuc, guanyar-lo i fer-lo fora de la competició. Però, és clar, és un raonament molt relatiu. Per exemple, l’edició d’enguany deu ser bonica, o molt bonica fins i tot, per als jugadors i els seguidors de l’Alcorcón. En canvi, per als jugadors i els seguidors del Reial Madrid, i especialment per al seu entrenador Manuel Pellegrini, deu ser un calvari insuportable. Personalment, la Copa del Rei em sembla una competició molt millorable. Amb el format i el calendari actuals, l’interès és molt reduït. El FC Barcelona ha superat els setzens de final davant del Cultural Lleonesa d’una manera molt clara i contundent i sense que en cap moment el resultat final hagi ofert cap mena de dubte. El 0 a 2 del partit de l’anada ha tret qualsevol interès per la tornada que l’equip blaugrana ha resolt per 5 a 0 (gols de Bojan, que en va fer dos, Pedro, Messi i Xavi). Per als jugadors lleonesos, la Copa del Rei deu haver estat bonica, perquè han pogut jugar contra el FC Barcelona i al Camp Nou i la tarda abans del partit se l’han passada fent-se fotografies pels llocs més emblemàtics de la ciutat. Ara bé, des d’un punt de vista esportiu, res de res. És el més normal. El que no ho és gens és el resultat de l’eliminatòria entre el Reial Madrid i l’Alcorcón, amb el 4 a 0 de l’anada i l’1 a 0 de la tornada al Santiago Bernabéu. A Alcorcón va ser una qüestió d’actitud, de mala actitud vull dir. Al Bernabéu ha estat incapacitat, pressa excessiva i angoixa i un desgavell descomunal. Però, no és normal. És cert que avui tots els equips que són professionals estan molt ben preparats. Els seus jugadors entrenen cada dia i els coneixements, els mètodes, els materials, la preparació global, etc., s’han democratitzat i les diferències s’han escurçat molt. No obstant, les diferències hi són i són encara molt grans. Perquè si no, si entre Kaka i Borja no hi ha els 60 milions del fitxatge de diferència, més els del sou, la conclusió lògica és que tot plegat és una farsa. I no ho és.