Els catalans tenim una capacitat proverbial per a embolicar-nos en qüestions que no duen enlloc i deixar-ne de banda la part més substancial. És un mal irresoluble. El darrer exemple és el cas del nomenament de Johan Cruyff com a seleccionador nacional de Catalunya. La Federació Catalana de Futbol l’ha escollit a ell perquè considera que el seu prestigi internacional tindrà un gran impacte internacional, que ajudarà a portar seleccions de molt alt nivell a jugar contra la selecció de Catalunya i que, així, la causa de l’oficialitat de les seleccions guanyarà adeptes arreu del món. Per a mi, aquest és el fet substancial, tot i que podria ser que estigués equivocat, és clar. Ara: el debat nacional s’ha centrat en si Cruyff ha de cobrar o no ha de cobrar per fer de seleccionador i en si el seleccionador nacional català ha de parlar català o pot no parlar-lo, com és el cas de l’entrenador holandès. Em semblen dos debats estèrils. Primer, jo crec que Cruyff hauria de cobrar, però que si pot permetre’s el luxe de no fer-ho o de fer-ho a través d’un conveni de la FCF amb la seva fundació és, precisament, perquè aquesta és una selecció d’estar per casa, per a jugar un parell de costellades l’any a tot estirar. I, segon, és evident que fóra millor que parlés català, i que el parlés correctament, perquè així contribuiria a que el català fos més respectat, però em sembla que no és un pecat tan determinant. A mi el fitxatge de Cruyff em sembla un luxe. Vull dir que em sembla superflu perquè no observo que sigui un moviment que vagi coordinat amb una ofensiva governamental per a obtenir l’oficialitat de les seleccions catalanes. Els catalans ja hem demostrat prou vegades que volem competir internacionalment i que tenim seleccions d’un nivell molt alt en tots els esports, per equips i individualment. Fins ara, els polítics ens han enredat sempre, bé sigui per incapacitat o bé sigui per una qüestió tàctica, de càlcul electoral. I trobo que ja n’hi ha ben bé prou i massa. Em sembla bé que fitxin Cruyff, però que no ens enredin més fent-nos formar darrera la bandera.
.jpg)
Entrades
5 comentaris:
Cruyff ha deixat clar que no és un "violador" de llengües i per tant no el sentirem parlant en català. Tampoc li dono massa voltes, la veritat.
Doncs a mi si que em molesta que en Cruyff no parli català. I em molesta molt. Ja m'estaria bé que parlés el català tan malament com diu que parla el castellà i l'anglès.
Les males llengues diuen que el Cruyff parla malament fins i tot l'holandès. No crec que sigui cap problema que parli català, o no. L'han fitxat per que la selecció sigui més coneguda arreu del món mundial i no per que ens doni classes de català o ell sol pugui aconseguir que podem jugar oficialment.
El què passa és que, amb el Cruyff o sense el Cruyff, continuarem jugant aquestes costellades folclòriques que no treuen cap a res, aquest és el problema per a mi.
Sinó fos perquè amb aquests partidets s'omplen d'euros les arques de la Federació catalana de futbol que, en teoria, després reverteixen al futbol base català, diria que per jugar sempre amistosos tan me fot que juguin, com que no.
No entenc res, o més aviat, ho entenc però ho trobo ben absurd.
Un gran nom al front de la selecció catalana, una llegenda del fútbol que ens dona projecció internacional a Catalunya i els catalans...espera, però això no ho feia ja el Barça? perque, de intencions independentistes no n´em vist gaires, no?
Doncs això, absurd.
Salut, Jordi.
No hi ha més cec que el que no hi vol veure. Si us plau, estem davant de posicionar la sel·leccionar davant la mirada de milions de seguidors del futbol. Guanyar adeptes com bé diu en Jordi, és primordial. Deixem-nos estar de si parla o no el català, el futbol és el protagonista i a través d'ell una causa anomenada Catalunya.
Salut a tots.
Publica un comentari a l'entrada