El retorn de Milito

El defensa central argentí del FC Barcelona, Gaby Milito, ha tornat a jugar un partit de futbol després d’un any i mig d’estar lesionat. Ha estat un partit amistós, contra el Bolívar. N’ha disputat mitja part. Milito es va lesionar al genoll el 29 d’abril del 2008, en un partit contra el Manchester United, de semifinals de la Lliga de Campions. Han transcorregut 569 dies exactament, en els quals ha hagut de passar per a molts estadis anímics. Milito fa un mes que s’entrena amb els seus companys. La mitja part jugada contra el Bolívar és un pas més en el seu procés de recuperació, que encara ha de ser més llarg del que voldria ell i voldríem tots. Durant tot aquest temps, més d'una vegada, s’han posat en dubte les possibilitats de tornar a jugar de Milito. Per exemple, el director general del Reial Madrid, Jorge Valdano, va ser molt desagradable quan fa encara no tres mesos va dir que “es pretenia que jo defensés a Milito per la noblesa personal del jugador i perquè era molt interessant en termes futbolístics per al Reial Madrid, però el temps m’ha donat la raó”, va dir, justificant perquè en el seu dia va rebutjar el seu fitxatge després de la revisió mèdica i ignorant que el defensa argentí havia jugat a ple rendiment durant moltes temporades al Saragossa. Valdano va gosar dir-ho públicament, en una entrevista a l’agència DPA, l’agost passat. No ha estat l’únic a creure que Milito no tornaria a jugar. Avui, tot i que la seva recuperació encara no és plena i que, per tant, cal mantenir la prudència, Milito comença a veure la llum al final del túnel. És mèrit seu, en primer lloc, i dels metges que l’han tractat. I dels companys de vestidor, que no l’han deixat mai i que s’han esforçat per considerar-lo sempre un més dins del grup, perquè ells més bé que ningú saben que el pitjor que li pot passar a un futbolista, a qualsevol esportista, de fet, és caure en un desànim tan profund que et porti a deixar de considerar-te futbolista, o esportista. I, de fet, de tots els estaments del club, aquí ell mateix ha agraït públicament la paciència i el suport constant, i de tot el barcelonisme, que no l’ha oblidat mai i que espera en candeletes veure’l saltar un altre cop al terreny de joc.