diumenge, 1 de febrer del 2009

La reforma dels Estatuts (i III)

Òbviament, la mandra a què em referia dijous no la produeix pas la qüestió de la reforma dels Estatuts del FC Barcelona, prou important i decisiva, sinó la por a que es converteixi en un altre motiu d’enfrontament entre les distintes faccions barcelonistes, que cap d’elles pensi en la futura governabilitat del club sinó en els interessos particulars que representen i que el text final sigui un fiasco.
Ara per ara hi ha tres punts a debat. L’article 29, la durada dels mandats, per adaptar-lo al nou decret d’associacions i entitats esportives, i el vot per Internet. De l’article 29, com que no es coneix la redacció alternativa que es proposa, no en podem dir res. Dels altres dos punts, anunciats pel president Joan Laporta, sí.
El decret fixa mandats d’entre 6 i 8 anys. Per tant, els dos mandats de 4 anys que regeixen el FC Barcelona, han d’ampliar-se a 6, 7 o 8. Laporta ha parlat d’un únic mandat de 7 anys, que estaria dins la norma. La pràctica democràtica ha demostrat que el més convenient són dos mandats de 4 anys, perquè 8 anys és un període de temps de govern raonable i és bo que, a mig camí, els electors puguin renovar o retirar la confiança als governants. El FC Barcelona, com a entitat amb una especificitat molt clara, hauria de demanar una excepció a la norma. En tot cas, la qüestió és tan substantiva, que bé mereix que els socis s’hi pronunciïn de manera inequívoca, en un referèndum si cal.
Pel que fa el vot per Internet, ara mateix no deixa de ser una utopia. No hi ha en el món cap democràcia que es mereixi aquest nom que l’hagi autoritzat. La dificultat més gran i encara no resolta és garantir la identitat del votant. El vot per Internet ha de ser un objectiu, però encara hi ha passes més necessàries per fer. Per exemple, la disposició de més d’un col•legi electoral per a què els socis no haguessin de desplaçar-se obligatòriament a Barcelona.
I és que podríem trobar-nos amb la paradoxa d’una Assemblea votant a mà alçada, que és el menys democràtic dels vots perquè no és secret, per l’aplicació d’un vot per Internet que més que secret és opac.

2 comentaris:

Un Crit Valent! ha dit...

Hola Jordi:
Si dins la llei, no no haver-hi excepcións, com dius tú amb un mandat de 8 anys i marcar als cuatre una renovació de confiança.I el vot per internet pot estar previst,però fins que no s'apliqui oficialment per a les eleccions estatals, autonòmiques, nacionals...., o sigui a unes "teòriques garanties", no s'hauria d'aplicar al Barça. Un Crit Valent ja va proposar en els seus programes electorals l'obertura seus oficials al llarg de la geografia catalana, que servissin de botiga, seu electoral, i local per a penyes de les comarques. Quim

Roland de Gilead ha dit...

El que cal reformar de manera més urgent en aquest club són els òrgans de control. Ni l'Assemblea ni la Comissió Económica Estatutària, que acaben esdevenint dues eines dels que manen, serveixen per què la directiva hagi de retre comptes als socis. L?Assemblea aprovarè el que li presenti la junta. Això fa por.