El Barça al descobert

Demà surt publicat el meu llibre El Barça al descobert, de l’editorial Ara Llibres. Des de l’anunci de la publicació i amb l’avançament dilluns d’uns fragments escollits per El Periódico, s’ha generat una expectativa que no goso de qualificar. El punt de més controvèrsia és saber fins a quin extrem puc haver faltat a la confiança que es va dipositar en mi. Estic segur i convençut de no haver-ho fet. Vaig reflexionar molt i durant molt de temps abans de posar-me a la redacció de les 162 pàgines de què consta el llibre i vaig parlar-ho amb diverses persones amb qui crec que puc confiar, en el seu criteri i la seva amistat. I m’hi vaig decidir per dues raons fonamentals.
La primera d’aquestes raons té a veure amb mi i la meva imatge. És un llibre en defensa pròpia. Durant els cinc anys en què vaig ser director de comunicació del FC Barcelona, abans d’acceptar el càrrec i tot, vaig ser objecte d’una campanya de desprestigi molt dura de pair i entendre. Va durar els cinc anys, amb intervals d’intensitat variable. En el llibre no passo factura a ningú ni em revenjo de ningú. Tan sols faig una descripció, sense qualificatius ni valoracions –algun se n’escapa, és clar, però té valor general–, del context en el qual vaig haver de fer la meva feina. Llavors, no em podia defensar. Ara sí i ho faig. Hi tinc dret. Es tracta de la meva imatge. Els periodistes som una firma i poca cosa més i aquesta firma depèn en un grau extrem de la credibilitat que tenim.
Crec que si m’hagués quedat en aquest primer punt, el llibre hagués tingut interès per a mi i algunes poques persones més. D’aquí la segona raó que l’ha impulsat: Donar una visió inèdita i insòlita d’un període de la història del FC Barcelona que ha estat crucial i ha estat d’una intensitat i emotivitat colossals. Inèdita perquè encara ningú ha explicat des de dins del club els fets de més transcendència institucional d’aquests cinc darrers anys. I insòlita, perquè un document d’aquest tipus no existeix en l’abundant bibliografia sobre la història del FC Barcelona.
El llibre és un relat en primera persona de la meva experiència. Hi ha una càmera que m’enfoca constantment –la metàfora és de Jordi Puntí–; qui va posar-se davant de l’objectiu d’aquella càmera hi surt retratat. Espero no decebre ningú, ni en un sentit ni en l’altre.