De les seleccions i el triatló

El triatló és un dels esports més joves. Va néixer a la segona meitat dels anys 70, a Hawaii. La prova originària és l’Ironman, que consisteix a fer 3’8 km nedant, 180 km en bicicleta i 42’2 km, una marató, corrent. Des de llavors, el triatló ha crescut molt, en tots els sentits. L’Ironman s’ha convertit en una marca registrada i ha donat lloc a un circuit d’una vintena llarga de proves a tot al món, classificatòries per a l’Ironman de Hawaii, que es disputa el segon cap de setmana d’octubre, i que ha quedat convertit en campionat del món de l’especialitat.
En paral•lel a l’Ironman, durant aquests trenta anys ha crescut el triatló, com a una mena de germà; tot i que cada vegada fa més l’efecte de ser un cosí. L’estructura organitzativa del triatló és semblant a la de qualsevol altre esport, amb les seves federacions, des de la internacional a les més locals. S’han anat definint distàncies estàndard, des dels sprint als de llarga distància, passant per l’olímpic i el de mitja distància, amb quilometratges més compensats i menys exigents que l’Ironman. I s’han organitzat els corresponents campionats i circuits.
Per a un triatleta català, les opcions són el campionat de Catalunya, el d’Espanya, el d’Europa i el del món. Per a participar en els dos primers, n’hi ha prou en inscriure’s o bé, en el d’Espanya, depenent de quines distàncies, cal obtenir la plaça en alguna de les proves classificatòries que s’organitzen. Per a participar en els campionats europeu i del món, en canvi, la inscripció es fa via federació espanyola. Vol dir, que hi participes en nom de la federació espanyola i amb l’equipament de la selecció espanyola. No hi ha cap altra via.
Ara: un triatleta de llarga distància que es vulgui mantenir fidel a l’esperit originari i al sentit individual de l’esport i vestir amb els colors que més li escaiguin o més li plaguin sempre té l’Ironman.
No tots els esportistes tenen aquesta alternativa. La majoria han d’anar a les seleccions quan els criden, sigui o no sigui la del seu país. No trobo que els ho hàgim de retreure.