“Oh!, feia vent, oi?”

L’actualitat del FC Barcelona, que aquesta setmana ha estat densa com un fet de mal recordar, m’ha privat de parlar de la conversa que a començaments de setmana vaig tenir amb en Gustau Martí. Vaig anar al Bar Turisme dilluns al migdia, amb el propòsit d’escoltar què deien els pagesos de la ventada de dissabte, i què hi deia en Gustau. A diferència de les altres vegades, no el vaig trobar sol, assegut prop dels altres parroquians que passen l’estona fent la botifarra, observant-los o bé llegint el diari. Aquest dilluns ningú jugava a res. Havien fet una mena de rotllana ben poc rodona, amb les taules i les cadires posades sense cap mena d’ordre, com si un cop de vent les hagués escampat, deixant-les a la bona de Déu, però tots mirant cap a un punt central imaginar-hi. Devien ser uns vuit o deu, no ho sé ben bé, perquè no em vaig entretenir a comptar-los. En Gustau seia una mica apartat, com trencant el cercle mal fet, amb el respatller de la cadira tocant-li el pit. Vaig veure que tenia el got de vermut i el platet de les olives a la taula de la seva dreta. Em va saludar així que em va veure.
M’hi vaig acostar una mica, però sense cap mena d’intenció de barrejar-m’hi. Només pretenia escoltar-los. Parlaven de la ventada que havia fet dissabte, és clar. En el punt en què vaig arribar, feien recompte de les destrosses que els havia fet la ventada. No se’ls veia excessivament preocupats. Hi havia sostres de corrals esbotzats, branques d’arbres trencades, alguna teula que no havia aguantat l’embat del vent... em va semblar que no havien patit massa danys, tot i que posaven força d’èmfasi en les explicacions. Algú va insinuar una crítica al govern, per la poca previsió, però de seguida es van imposar els qui deien que la gent ja hauria d’haver vist que amb aquella ventada no es podia anar enlloc.
Quan em va semblar que podia, em vaig dirigir a en Gustau i li vaig preguntar com havia passat el dissabte. Em va mirar un punt estranyat i em va dir que l’havia passat a casa, sense moure-se’n. No sé quina cara devia fer jo, però va afegir-hi:
- Oh!, feia vent, oi?