dilluns, 2 de febrer del 2009

Però Guardiola té raó

El FC Barcelona porta una trajectòria irresistible. Ahir, contra el Racing de Santander, una altra victòria, per 1 a 2, amb dos gols de Messi –el segon, per cert, el número 5.000 a la Lliga–, remuntant el resultat al tram final del partit. És la novena victòria consecutiva, igualant la ratxa anterior, que va anar entre l’empat del Racing, precisament, i el del Getafe, tots dos a casa. A camp contrari, des de la derrota a Sòria, ha guanyat tots els partits, exactament 9 també. Ha fet 65 gols i només n’hi han marcat 15, una diferència de + 50. De fet, tots els números d’aquesta temporada són espectaculars i, si no s’estronca, marcaran uns registres molt difícils de superar en el futur. Perquè s’acosten a la perfecció.
Tot això, és cert i no cal insistir-hi ni donar-hi gaire voltes més. Ara: el que l’entrenador Josep Guardiola va dir a la prèvia del partit és veritat també, encara que pugui semblar mentida vistos els resultats i vista la victòria contra el Racing. Em refereixo als advertiments sobre el cansament que acumula la plantilla i que aquest mes de febrer es pot notar. Si ho recorden, una de les incògnites que plantejava quan els blaugrana van començar a guanyar i golejar, era la forma física amb què arribarien a la part decisiva. L’equip guanyava per moltes raons, la qualitat i l’esforç, per exemple, però també per la superioritat física que demostraven, corrent més i durant més estona que els rivals. Des de fa alguns partits, aquesta superioritat ha minvat i les victòries han costat més. A Santander va quedar molt clar. Va faltar fluïdesa en atac, es van fer més concessions defensives... perquè els blaugrana arribaven més tard que abans a la pilota i van fer més faltes i van veure més targetes. Aquesta davallada era previsible. La bona forma s’obté amb un entrenament ben planificat i amb descans. Aquest febrer ha de servir per a que els jugadors recuperin l’estat físic.
La victòria a Santander potser no era “vital” per al títol, com va qualificar-la Guardiola. Però ha estat prou important com perquè el Reial Madrid no pugui engrescar-se.

1 comentari:

Anònim ha dit...

La veritat és que no hi entenc gaire de futbol. M'agrada, això sí, veure el Barça i que guanyi. El que puc dir és que en Pep Guardiola sempre m'ha caigut bé. No ser que deu tenir aquest noi, o que dec tenir jo quan el veig, que m'inspira confiança. Estic convençut que encara que em fes una mala passada li perdonaria, mira. Una de les coses que més em va sorprendre gratament, és que fos amic d'en Miquel Martí Pol, home transparent, al meu parer, com n´hi ha pocs. (Ja m'he quedat a gust)
Salutacions extensives.