Les temporades són molt llargues

L’entrenador blaugrana Josep Guardiola s’ha passat mitja temporada provant de frenar l’eufòria desfermada pel bon joc, les golejades i l’avantatge insòlita aconseguida sobre el Reial Madrid, segon classificat, de 12 punts des de la jornada 15. No se n’ha sortit. La majoria de culers ja fa moltes setmanes que donen la Lliga per guanyada. I els més agosarats han parlat del triplet: Lliga, Lliga de Campions i Copa del Rei. Que el Barça no ho hagi aconseguit mai es veu que és un detall sense importància.
És sabut que les temporades es decideixen en el seu darrer terç, a partir de febrer. És en aquest moment en què cal arribar en plenitud física. Des de fa algunes jornades, els jugadors blaugrana han perdut aquella superioritat que feia que correguessin més i durant més estona que tots els seus rivals, fent una exhibició de potència i velocitat aclaparadora. Davant dels primers senyals d’alarma, Guardiola va dir que l’equip no està cansat, però és cert que aquella prepotència s’ha anat escolant.
Anit, contra l’Espanyol al Camp Nou, aquesta pèrdua de consistència va ser una de les claus de la derrota per 1 a 2. L’expulsió de Keita al minut 38 de la primera part, absolutament injusta, va marcar el transcurs del partit. Tot l’arbitratge ho va fer, de fet, que va ser molt dolent i va perjudicar clarament els blaugrana. Però, tot i això, també és cert que abans de l’expulsió el 0 a 0 era un resultat just.
Mentrestant, el Reial Madrid va guanyar per 6 a 1 al Betis i en dues jornades ha retallat 5 punts. L’avantatge blaugrana és encara de 7 punts, que és molt. Però les dinàmiques han canviat. El Barça, especialment els seus directius i tot l’entorn, ha de recuperar la humilitat. A mi em sembla que no costa tant d’entendre que l’excel·lència aconseguida fins ahir es deu al treball, la qualitat i l’encert i que és d’una dificultat extrema. De tots aquests ingredients en caldran molts. Només els qui ho donaven tot per fet han d’estar preocupats. La resta saben que les temporades són molt llargues i que, com ahir, tot està encara per fer.