dissabte, 14 de febrer del 2009

El poble amb més músics del món

La Guàrdia Pilosa deu ser el poble amb més músics del món per habitant, comptant-hi també els residents habituals. Quan dic músics, em refereixo a persones que o bé s’hi guanyen la vida com a professionals o bé la tenen com a una activitat preferent en les seves hores de lleure i l’exerceixen amb una qualitat i una dedicació admirables. A més a més, no és un poble que s’hagi pas especialitzat en un gènere concret, al contrari, aquí s’hi toca de tot, qualsevol mena d’instrument i es canta el que calgui. Perquè de cantaires, en tenim per a fer un cor sencer, amb totes les veus i els solistes que calen, i amb un director d’un nivell acreditat altíssim. I, de fet, l’estiu s’acomiada amb un concert d’aquest cor ben afinat pels assajos nocturns. Abans s’haurà fet una vetllada de jazz i el concert d’un qualsevol grup.
Fa uns mesos ja hi vaig fer referència en comentar la sortida del segon disc de l’Estanislau Verdet L’all ho és tot pels anglesos. L’Estanislau és l’alter ego del Pau Vallvé que, a banda de ser l’autor del disseny d’aquest bloc, és un noi amb casa familiar al poble. Doncs avui li toca el torn als Manel perquè en aquest grup hi ha un altre noi amb arrels a la Guàrdia Pilosa. És l’Arnau Vallvé, cosí del Pau. És el que toca la bateria i altres ginys de percussió. També ho fa en un parell de grups més, entre els quals hi ha Se atormenta una vecina. Els Manel són el grup de moda actualment. Tenen un sol disc Els millors professors europeus. Però han rebut un munt de premis, fins a convertir-los en el grup revelació de l’any. Els seus concerts són un èxit d’espectadors, i això que amb només les cançons d’aquest disc, se’ls fa difícil d’allargar-los.
A tots ells els hem vist créixer i fer-se músics i els hem sentit assajar les cançons que ara sonen a la ràdio i coregen els seus fans, mentre passejàvem pels carrers malgirbats del poble, o potser quan ens havíem aturat a conversar amb els seus pares. Hi pensava dijous a la nit assegut a una butaca del Teatre Kursaal de Manresa on l’èxit dels Manel va ser complet.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo també hi vaig ser. Tots quatre fantàstics, però l'Arnau que és el que jo coneixo, més fantàstic, més guapo i el que ho fa millor.
El que hi ha a la Guàrdia Pilosa és molt talent per metre quadrat.
Està bé això. Jo sempre penso... Vols dir que tard o d'hora no se me n'enganxarà una miqueta?