diumenge, 8 de febrer del 2009

Esportistes modèlics

Un esportista d’elit, sigui un futbolista, un tenista o un nedador amb 8 medalles d’or als darrers jocs olímpics, com el nord-americà Michael Phelps, és un ídol social. Les seves gestes els han convertit en els herois d’avui. Tenen la seva recompensa en forma de glòria i diners, molts diners en alguns casos. A canvi, la societat els exigeix una superació constant i que tinguin un comportament modèlic.
En principi, el tracte és just. Però entra fàcilment en conflicte quan l’esportista o bé no pot satisfer les expectatives generades o bé transgredeix algun dels valors positius que representa. Llavors, la societat sol ser implacable, tot i que si l’heroi caigut és capaç d’aixecar-se, serà redimit i recuperarà tota la glòria perduda, i amb més honors encara si cal, perquè el seu auge, caiguda i redempció el farà més exemplar i tot.
Trobo que quan els esportistes no fan el que d’ells se n’espera el que pertoca és sancionar-los. Ara: quan les expectatives són impossibles o bé quan el comportament social requerit és desproporcionat, hauríem de ser comprensius i ser capaços de revisar els nostres nivells d’exigència.
Michael Phelps va anar als Jocs de Pequín amb el repte d’obtenir els 8 ors pels quals lluitava. Els va guanyar, però va estar a punt de perdre’n un. Amb 7 ors, hagués igualat el rècord de Mark Spitz i hagués superat els 6 que havia guanyat als Jocs d’Atenes. Hagués estat una gesta colossal, però no hagués complert la part del tracte fet. Clarament, era una exigència injusta.
Ara, Phelps ha estat sancionat amb tres mesos perquè algú el va fotografiar xuclant una pipa d’aigua amb marihuana en una festa privada i el britànic News of the World la va publicar amb un titular que augurava la fi de la carrera del nedador. Phelps estava fora de temporada. No ha incorregut en dopatge. Però ha estat suspès de competició i ajudes econòmiques perquè “ha decebut molta gent”. No defensaré el comportament de Phelps. Fins i tot, la sanció em sembla equilibrada. Tanmateix, penso que el límit sobre el que és tolerable no l’ha sobrepassat Phelps només.