El Madrid a 10 punts

El Reial Madrid va guanyar ahir a la tarda al Sporting de Gijón al Molinón, per 0 a 4. La victòria, la vuitena consecutiva, li ha servit per a retallar dos punts el desavantatge que li du el FC Barcelona i deixar-lo en 10 punts. Falten 15 jornades per a acabar el campionat, que equivalen a 45 punts en joc. Madrid i Barcelona s’han d’enfrontar al Santiago Bernabéu i tots dos hauran d’heure-se-les amb els altres rivals més forts de la Lliga espanyola. I hauran d’encarar la fase decisiva de la Lliga de campions, ben aviat. Els blaugrana, a més a més, li queden, anant bé, dos partits de Copa del Rei, un dels quals hauria de ser la final. Són diverses maneres d’entendre que no hi ha res definitiu encara.
La combinació dels resultats d’aquesta setmana, l’empat del FC Barcelona contra el Betis i la victòria del Reial Madrid contra el Sporting, generarà tres tipus de reaccions, almenys. La més clara vindrà de Madrid. L’ensopegada blaugrana els donarà peu a seguir creient en la remuntada i a apujar un punt més el volum de la seva pressió. Les altres dues es produiran de la banda culer. D’un cantó, hi haurà els qui diran que no passa absolutament res perquè, senzillament, la Lliga ja està guanyada. I, d’una altra cantó, hi haurà als qui des de l’altre extrem els agafarà el cangueli i començaran a fer números. Una i altra reaccions em semblen molt poc esportives.
Personalment, el que diguin o deixin de dir els rivals em preocupa ben poc. Fan el que creuen que han de fer i procuro que no m’afecti en res. Tot i que cal escoltar-los. Ara: ni abans d’ahir ni avui tampoc no és moment ni per a pensar que la Lliga està guanyada –parlar de triplet ja m’ha semblat sempre una anada d’olla fenomenal– ni per a cridar el mal temps. El que ha fet el Barça de Guardiola fins avui és extraordinari i insòlit i d’una dificultat i un mèrit fabulós. Està en una posició immillorable per a afrontar els partits decisius de la Lliga espanyola i la tornada de la semifinal de la Copa del Rei. És molt, moltíssim, però encara no ho és ni tot ni suficient.