dilluns, 9 de febrer del 2009

No es cansen de guanyar

L’entrenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, va dir a la prèvia del partit contra l’Sporting de Gijón que l’equip no estava cansat, que ens ho traguéssim tots del cap. I que, en tot cas, la fatiga no és física sinó mental i es deu a l’alternança de competicions, ara Lliga, ara Copa del Rei. Segons Guardiola, aquesta és la causa que en els darrers partits hàgim observat, per comparació a la primera meitat de la temporada, un joc més lent i més pesant. Com que el tècnic blaugrana és qui millor coneix els seus jugadors i sap del seu estat físic real, i perquè el missatge sembla més adreçat als mitjans de Madrid i del Madrid que no pas als d’aquí, ens el creiem. A més a més, tant se val perquè els resultats no se n’han ressentit i ara vénen un parell de setmanes amb només un partit, per a descansar el cap de tant tràfec de competicions –compto amb què les convocatòries de les seleccions no sumen desgast. Sigui el que sigui, el que queda clar és que no es cansen de guanyar i això és el més important.
Ahir una altra victòria molt còmode i molt convincent al Camp Nou, per 3 a 1 amb gols d’Eto’o, que en va fer dos, i Alves, davant d’un Sporting que va venir a jugar a l’atac, ho va fer, i es va veure sorprès per dos contracops molt ràpids a la primera part. Era la variant golejadora que faltava aquesta temporada. A partir d’aquí, els asturians van dir que ja havien estat prou generosos i van mirar d’estalviar-se una altre golejada com la de l’1 a 6 del 21 de setembre, aquell dia en què va començar tot. I vet aquí que va ser quan van fer el seu gol. Des d’aquella tercera jornada, el Barça ha fet 58 punts de 60 possibles. Una ratxa irresistible per a qualsevol rival, encara que sigui un Reial Madrid que des de que va perdre a l’estadi blaugrana ho ha guanyat tot, que són 7 partits. Als madridistes els ha valgut per a consolidar-se en el segon lloc, però no per a retallar els 12 punts de distància. El tercer classificat, potser la dada més significativa, és a 21 punts, amb 16 jornades encara per disputar-se. La superioritat és aclaparadora i insòlita.

1 comentari:

Roland de Gilead ha dit...

Per tal d'arrodonir-ho, només cal que l'Espanyol baixi a Segona i la felicitat serà plena.