divendres, 6 de febrer del 2009

No hi ha sotrac, però sí cansament

La premsa de Madrid i del Madrid potser trobarà algun argument més per a insistir en la teoria del sotrac amb què anar fent bullir l’olla de la seva decepció. El FC Barcelona va tancar el partit d’anada de les semifinals de la Copa del Rei contra el Mallorca al Camp Nou amb una victòria per 2 a 0, gols d’Henry i Márquez, un a cada meitat del partit. És un resultat positiu que deixa l’eliminatòria molt ben encarada. Aquest és un detall que s’ha de tenir en compte perquè la tornada cau en un moment atapeït del calendari. Concretament, el 4 de març, entre els dos Atlètics a la Lliga i enmig de l’eliminatòria de la Lliga de Campions contra l’Olympique de Lió. Però, al marge d’aquestes consideracions, que no deixen de tenir la seva importància, el d’ahir va ser un partit trist i ensopit, de molt mal empassar. És cert que a l’equip se’l veu cansat des de fa alguns partits. Ja he dit que aquesta davallada em sembla normal i que em sembla bé si, com em penso i espero, és degut a la càrrega de treball que ha d’haver estat programada per a afrontar el tram crucial de la temporada amb la mateixa forma física que els blaugranes havien tingut en els primers mesos. Les dues setmanes que vénen, amb només un partit, han de ser claus per a recuperar l’estat físic. No hi ha sotrac, però sí que hi ha símptomes clars de cansament. Que no hagin afectat els resultats no ens ha d’impedir veure que el joc de l’equip ha baixat sensiblement. És com si l’equip s’hagués agafat un moment de pausa, per a agafar aire, a l’espera dels partits decisius que vindran a partir de finals de mes. A la Lliga espanyola tenen prou marge per a permetre-s’ho. I a la Copa fan la feina d’anar passant que és el que val, tant li fa si no hi ha la brillantor que ens agradaria. El FC Barcelona torna a ser a un pas de la final de la Copa del Rei, un títol que fa 11 anys que no s’aconsegueix. Fa dues temporades, a Getafe, la van espifiar de manera inesperada. Ara no sembla que hagi de passar res que s’hi assembli. Podem confiar-hi, que no vol dir confiar-nos.