El vicepresident del govern i líder d’ERC, Josep Lluís Carod Rovira, té un canal de televisió propi. De fet, carod.tv no és res més que una versió ampliada del seu lloc web en què a partir d’ara també hi haurà material videogràfic. La notícia ha sorprès i els motius que ha argumentat per a fer aquest pas han provocat un debat força interessant. Diu Carod Rovira que ho fa perquè “el millor que podem fer és donar la nostra opinió directament, aprofitar aquest conducte sense filtres i sense la possibilitat que algú talli per aquí o per allà” i que així s’evitarà que els “matisos s’eixamplin, magnifiquin o que siguin presentats d’una altra manera”.
Per al sector periodístic, els arguments del vicepresident poden ser una agressió i una amenaça. Una agressió, perquè qüestiona la professionalitat dels periodistes que cobreixen la seva tasca diària. I una amenaça, perquè s’erigeix com a competència directa i deslleial.
Ara, personalment, no em sento ni agredit ni amenaçat, i no és pas perquè no em dediqui a la informació política sinó perquè entenc que té tot el dret a fer el que vol fer i perquè el que ell farà no té res a veure amb el periodisme. El que fa Carod és portar fins a l’extrem el que des de fa força anys vénen fent totes les institucions: aprofitar totes les possibilitats de les noves tecnologies per a controlar i distribuir de manera directa el seu missatge i així no haver de passar pel sedàs, el caprici o les dependències dels periodistes.
Tanmateix, aquesta voluntat de control de la informació per part dels poders públics i privats ha existit sempre. Ara té instruments més poderosos, és cert, però són les mateixes eines de què disposem els periodistes. Més encara, les noves tecnologies han democratitzat l’accés a la informació, en el sentit que l’han simplificat, de manera que ja no ens cal pertànyer a cap mitjà per a fer-nos sentir i tenir influència. Em sembla que, de mica en mica, el mitjà va deixant de ser el missatge i que el periodisme va recuperant els seus valors essencials: rigor, credibilitat, independència.
divendres, 27 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
1 comentari:
És una tendència en el sector de la política, però també a l’esport amb canals de TV i revistes dels clubs més importants.
Un amic, en Toni Aira, en fa una visió des de la política en aquest vídeo molt recomanable:
http://www.youtube.com/watch?v=PAEdFuK97xM
La visió és criticable, però ja comencem a veure que no va pas malencaminat.
Per altra banda crec que és normal que es creïn aquestes informacions pròpies, doncs està succeint que les grans corporacions de telecomunicacions i periodisme, estan prenent massa força des de fa anys. Quan la informació es controla només des de dos o tres punts, perd objectivitat. Les noves tecnologies poden haver començat el principi de la fi de les grans corporacions mediàtiques que controlaven la opinió i la informació.
Un exemple ben senzill: prefereixo llegir al Jordi i algun altre blog interessant de futbol, que l'Sport o el Mundo. La gent ara pot escollir millor on s'informa i quines opinions creu més sensates.
SALUT!
Publica un comentari a l'entrada