Bon resultat, empat amarg

Els partits de futbol duren una mica més de 90 minuts i els guanyen els equips que marquen més gols. Un cop dita aquesta obvietat que a vegades va bé recordar, s’ha de valorar com a molt positiu el partit i l’empat a 2 gols obtingut pel FC Barcelona al camp de l’Arsenal, en el partit d’anada dels quarts de final de la Lliga de Campions. El Barça ha fet una primera part excepcional en tots els sentits, llevat d’un, el més essencial: que no ha marcat en cap de les múltiples ocasions que ha creat: fins a quinze rematades ha fet i set entre els tres pals, que ha tret o bé el porter Almúnia o bé algun defensa que era per allà. En aquest primer període, els blaugranes han ofert la millor de les seves versions, han tornat a ensenyar tots els arguments que el van dur a conquerir tots els títols l’any passat, amb un joc molt ràpid i precís i d’una pressió asfixiant. Ha tingut una sortida fulgurant, absolutament intimidadora per a l’Arsenal que no sabia per on li venia aquell allau de joc ofensiu inesperat. La superioritat era tan gran i evident, que als vint minuts el tècnic francès de l’Arsenal, Arsène Wenger, ha hagut de treure un davanter i reforçar el mig del camp. Tant se val, perquè la tònica del joc ha estat exactament la mateixa, o gairebé. La primera part ha acabat 0 a 0, però era un marcador inexplicable. I s’ha vist tot just començar la segona. En el primer mig minut, passada llarga de Piqué i gol d’Irahimovic. A partir d’aquí, tot ha succeït més pausadament. El Barça ha seguit dominant, però sense tanta força com a la primera. Potser per l’esforç físic fet, o bé perquè hi ha hagut una baixada de la intensitat un cop aconseguit el primer gol. En tot cas, la superioritat blaugrana s’ha basat en el control del joc. Hi ha hagut menys ocasions, però més efectivitat. El segon gol, també d’Ibrahimovic, ha arribat al minut 59. Ara, vist en perspectiva, sabem que la clau del partit ha estat al minut 66, quan Wenger ha decidit refer el que havia desfet a la primera part i ha tret un defensa per tornar a posar un tercer davanter: Walcott. Aquest jugador, rapidíssim, ha revolucionat el joc, ha canviat el ritme pausat que els blaugranes li havien donat i els interessava, i ha fet l’1 a 2 al minut 69. L’Arsenal ha igualat primer el joc i, finalment, al cap de quinze minuts, el marcador fruit d’un penal de Puyol a Cesc. El 2 a 2 és un bon resultat de cara al partit de tornada de dimarts al Camp Nou, sens dubte, però és un empat amarg per com s’ha produït. A més, el Barça ha perdut per amonestació la parella de centrals titular, Piqué i Puyol, que no compensa la de Cesc, per part de l’Arsenal. Ha quedat una sensació agredolça, certament, però això és perquè tots plegats –potser també els jugadors– hem comès l’error de donar el partit i l’eliminatòria per resolta quan encara quedava mitja hora llarga per a disputar-se. El Barça ha fet un molt bon partit davant d'un rival molt bo i s'emporta un resultat molt positiu per al Camp Nou.