L’'ara tu, ara ell', de Laporta

El mapa per a les eleccions a la presidència del FC Barcelona del 15 de juny s’ha mogut les últimes hores. O, més ben dit, s’ha remogut. I deunidó com ho ha fet. El president Joan Laporta ha retirat el seu suport al vicepresident –i amic de la infància!– Alfons Godall, que ja és retirar, i ara beneeix Jaume Ferrer, també vicepresident, com a candidat continuista. Laporta canvia perquè Godall s’havia obert a un pacte amb Ferran Soriano, un dels exvicepresidents; en aquest punt, Laporta es manté coherent perquè gairebé mai havia vist bé que Soriano fos el continuador de la seva obra. S’ha de reconèixer. El moviment de Laporta, inesperat però potser no tant sorprenent, ha causat tot de reaccions en cadena. I més que n’hi haurà. Godall, el més afectat, ha comunicat que encara que no tingui el suport del seu president i amic de la infància i que li hagin retirat oficialment l’etiqueta de continuista, ell manté ferma la intenció de presentar-se i de formar una candidatura integradora i allunyada dels personalismes; és a dir, que manté la mà estesa a Ferran Soriano. És una posició coherent, també, perquè Godall sap que si el continuisme, diguem-ho així, es presenta fragmentat, poc o res té a fer davant de Sandro Rosell. El següent moviment l’ha fet Xavier Sala i Martín que d’anar amb Godall ha passat a dir que s’ha de pensar amb qui va i què fa perquè no veu gens clara la possibilitat d’anar contra Laporta; també és una posició coherent perquè és exactament el que va fer durant la moció de censura del 2008. Pel seu cantó, el precandidat beneficiat, Jaume Ferrer, encara no ha badat boca, amb la qual cosa se suposa que accepta, de grat o per força, l’ungiment presidencial. Laporta i Ferrer havien partit peres, s’havien arribat a dir de tot, segons havia transcendit, perquè Ferrer havia gosat fer la seva i va anunciar que seria precandidat unes hores abans de la trobada de Laporta amb la premsa el Nadal passat. I per l’afer de l’espionatge intern. I d’altres històries que venien de més lluny, de la moció de censura i de l’entrada de Sala i Martín a la Junta. I etc. Tant se val (s’ha d’entendre). Ferrer també és coherent en el seu silenci que més aviat s’ha d’entendre com un esperar a veure com acaba tot, sense descartar res, des ser el líder continuista a afegir-se a Soriano o Godall (o Rosell, vés a saber). Que tanta coherència plegada amenaci de desembocar en una incoherència fascinant, no hi fa res. I ara el següent pas el deurà fer Ferran Soriano que un dia d’aquests deurà dir oficialment què fa, si lidera una candidatura o bé s’integra en una altra o bé no fa ni una cosa ni l’altra i s'està concentrat a la feina de Can Spanair. I si fos el cas que no es presenta com a líder de cap candidatura, què farà Laporta? Desdir-se de l’actual ara tu no, ara ell? Ja ho veurem. I Sandro Rosell, l’altre vicepresident de la colla primigènia, de moment, no cal que faci res, només esperar a veure quin rival tindrà finalment. I els socis, mentrestant, que mirin de cua d’ull tots aquests moviments, per a saber qui fa què i per què, sabent que encara hi haurà un munt de maniobres abans no s’aclareixi el mapa electoral definitiu, i concentrar-se amb l’equip de futbol i de bàsquet, i tota la pesca.