dimecres, 10 de març del 2010
Fora de la Champions
El Reial Madrid ha caigut per sisena vegada consecutiva als vuitens de final de la Lliga de Campions i no serà a la final que es disputarà el 22 de maig al Santiago Bernabéu. L’ha eliminat l’Olympique de Lió, un equip que a Europa no ha guanyat mai res però que fa uns anys era un rival perillós; aquesta temporada no, és un rival menor, força limitat, dels més assequibles dels setze que han sobreviscut a la fase de lligueta. El Madrid era el favorit de l’eliminatòria, sens dubte. Fa tres setmanes va perdre 1 a 0 a Lió i aquest dimecres a la nit ha empatat a 1 al Bernabéu. És just reconèixer que els madridistes podien haver sentenciat l’eliminatòria a la primera part. Han fet el primer gol als cinc minuts i han tingut tres o quatre ocasions molt clares per enllestir la classificació. Però, no ho ha fet. Un xut al pal, alguna parada del porter i alguna errada més ho han impedit. A la segona part, ha estat al revés; els francesos han fet un parell de canvis interessants, han avançat les línies, han agafat el control de la pilota i el Reial Madrid s’ha desfet en un manyoc de nervis i ha quedat a mercè de l’encert de les seves estrelles, que no l’han tingut. L’Olympique no és un Segona B com l’Alcorcón, l’equip que el va eliminar de la Copa del Rei, però el fracàs i el ridícul és molt semblant. El president Florentino Pérez ha fet una inversió obscena en jugadors amb la idea clara d’arribar a la final de la Lliga de Campions i guanyar-la al Bernabéu. No ho podrà fer. Li queda la Lliga espanyola, és clar, però aquesta eliminació és tan forta, els farà tan mal anímicament i provocarà un terrabastall tan enorme, que els beneficis de la remuntada de dissabte contra el Sevilla, em fa l’efecte, que han quedat anul•lats. Ja es veurà. No cal avançar-se als esdeveniments ni fer d’endeví i menys de bruixot. Alegrar-se de les desgràcies dels altres, encara que siguin les esportives del Reial Madrid, no m’ha agradat mai. Però, en aquest cas, em satisfà que la política de talonari i prepotent de Pérez hagi fracassat una altra vegada i suposo que a força llocs tindran la mateixa sensació. També, perquè aquest fracàs posa més en relleu el valor dels sis títols obtinguts pel Barça la temporada passada. I perquè l'arrogància i la prepotència amb què des de Madrid parlen dels blaugranes, almenys durant unes hores, suposo que per vergonya la deixaran al calaix. La Champions tornarà al Bernabéu el 26 de maig, però el Reial Madrid no hi serà. De moment, és l’única cosa que hi ha ara per ara de segura.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Doncs jo si que me'n alegro de les desgràcies esportives del Madrid. I molt!
Aquesta eliminació és una "fava" a la supèrbia del Sr. Pérez, als instigadors del Villarato, a la xuleria del Cristiano Ronaldo, i a moltes més coses que no m'agraden del tarannà del Madrid i de Madrid.
Me'n vaig alegrar tant, que gairebé ho considero el primer títol de l'any.
Per cert, m'agradria saber com ho haurà celebrat el President Laporta aquest cop.
Publica un comentari a l'entrada