S’hi han posat massa tard

El Barça de bàsquet ha perdut (63 – 70) el segon partit de la sèrie contra el Reial Madrid al Palau Blaugrana i ara n’haurà de guanyar almenys un a Madrid, la setmana que ve, per a recuperar el factor pista a favor i poder-se jugar el bitllet per a la Final a Quatre de París a casa. La derrota pot entendre’s com una decepció, per inesperada, però no deixa de tenir una certa normalitat, pel potencial d’un i altre equip. El problema sorgeix, com gairebé sempre, per les expectatives que l’equip blaugrana ha generat en el que portem de temporada i per la història més recent dels enfrontaments amb els madridistes: em penso que el Barça duia 8 victòries consecutives contra el Madrid i, les darreres, amb una superioritat exagerada. Un dia o un altre aquesta ratxa tan insòlita s’havia d’acabar, el Madrid havia de trobar la manera d’aturar aquesta sagnia. Dimarts, ja van demostrar que havien vist la manera de contrarestar el joc blaugrana; van dominar el partit fins al darrer quart. Va semblar que la derrota a l’últim moment, quan tan a prop havia tingut la victòria, havia de condicionar positivament el partit de dijous, en el sentit que el Madrid havia deixat passar una oportunitat única, que probablement ja no tornarien a tenir. Però, en canvi, el que ha passat és que aquell partit va servir perquè els madridistes es veiessin capaços de guanyar. La victòria del Madrid és inapel•lable: ha anat sempre per davant en el marcador, amb avantatges substancials la majoria del temps; el Barça ha tingut un parell d’oportunitats de capgirar el marcador i la dinàmica del partit, amb un 38 – 39 a l’inici del tercer quart, i amb un 52 – 54 just començar el quart, però ha fallat; aquesta vegada no hi ha hagut ni prou empentes, ni prou rodolons. La derrota s’explica fàcilment: el Madrid ha plantejat un partit brut i entrebancat i se n’ha sortit, i el Barça ha trobat a faltar l’encert del tir exterior i, especialment, ha lamentat la poca punteria de Navarro i Rubio. Esclar, l’expectativa era guanyar 3 a 0 la sèrie i de pallissa. Però ja sabem que les expectatives, en general però encara més en l’esport, perquè sempre tendim a sobreestimar les capacitats pròpies, acostumen a situar-nos lluny de la realitat i del que és raonable. Ara es fa difícil pensar que el Madrid sigui capaç de guanyar tres partits seguits al Barça, però val més no confiar excessivament en les estadístiques.