dimarts, 2 de març del 2010
Malbaratar el somni
Es miri com es miri, el tsunami que s’havia anunciat immediatament després del referèndum per a la independència de Catalunya celebrat a Arenys de Munt el setembre de l’any passat ha acabat, dos-cents cinquanta municipis més tard, els cent seixanta-set de desembre i els vuitanta de diumenge, en una onada en què a dures penes si es pot fer una mica de surf. I tot no tant pels mals resultats que s’han pogut donar, sinó més aviat per la poca traça amb què els seus promotors els han gestionat. Probablement, atès el caràcter merament simbòlic d’aquest tipus de consulta, l’estratègia més idònia hagués estat programar una única votació en el conjunt de Catalunya i en el moment polític més adequat per a obtenir la màxima participació possible. Aquest és un referèndum que només es pot jugar en el terreny de la participació perquè ja es dóna per descomptat que només hi aniran a votar els que se’l creuen i per fer-ho a favor. Servia per a comptar quants independentistes hi ha a Catalunya disposats a mobilitzar-se i revestir el recompte amb la màxima solemnitat possible. Però els seus promotors van optar per dividir-la en onades distintes, per mantenir viva la flama independentista com més temps millor, i no n’han sabut. En les votacions de diumenge, el percentatge de participació va ser del 21 per cent, sis punts per sota del 27,6 del 13 de desembre que ja era un percentatge massa baix. No obstant, més que els resultats, el més descoratjador va ser llavors veure com els líders d’aquelles consultes se’ls tiraven pel cap. No tinc cap dubte que aquell espectacle ha contribuït a desinflar l’embranzida que es podia haver agafat a Arenys de Munt. Si un referèndum que no serveix per a res, a més a més, ha de provocar baralles de pati d’escola amb arguments de pa sucat amb oli entre els heralds de la nova primavera catalana, potser més val que ho deixem córrer. Potser sí que la lluita per la llibertat d’un poble és una de les lluites més boniques que es poden lliurar. Per això és tan greu malbaratar-ne el somni.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada