Cap a París!

Segona Final a quatre consecutiva per al Barça de bàsquet. En un partit molt ben jugat, els homes de Xavi Pasqual han vençut el Reial Madrid per 78 a 84 i s’han imposat en l’eliminatòria dels quarts de final de l’Eurolliga per 3 victòries a 1. Ha estat el partit més diferent dels quatre que han jugat els blaugranes i els madridistes. Sempre ha estat molt igualat, amb un únic màxim avantatge de 9 punts per part del FC Barcelona al darrer quart. Els parcials dels quarts han estat: 19 – 20, 22 – 25, 21 – 20 i 16 – 19, és a dir, que cap dels dos equips ha aconseguit obrir forat mai. Era el partit que li interessava als blaugranes, conscients que si s’arribava a un final ajustat, la pressió dels madridistes de veure’s eliminats, jugaria al seu favor. I s’ha notat en tot moment, especialment al tram final del tercer quart i al començament del darrer: el Madrid ha tingut diverses ocasions de posar-se al davant i les ha desaprofitades totes; ha aconseguit empatar a 56 punts i ha estat un punt per sota només tres vegades (60 – 61, 62 – 63 i 64 – 65), però no ha pogut capgirar un marcador que li era desfavorable des d’un molt llunyà 27 – 26 de començaments del segon quart. Mentre el Madrid ha trobat a faltar un jugador que agafés la responsabilitat, amb Llull no n’ha tingut prou, en el Barça Navarro, Ricky i Lorbek han estat clau en els moments decisius.
El Barça d’aquest dijous no ha estat el més brillant de la temporada, indiscutiblement. Fins i tot, dimarts, en alguns moments, va fer-ho més bé o més vistós. No obstant, en aquest quart partit s’ha vist un equip molt sòlid i molt segur. Malgrat tenir el marcador sempre molt ajustat i jugar a pista contrària, els de Xavi Pasqual han fet la impressió de tenir el partit controlat en tot moment i que la victòria no se’ls escaparia. Anar a la Final a quatre de París amb aquesta sensació és molt engrescador. De fet, tota la situació és molt extraordinària. Eliminar el Reial Madrid al seu Pavelló, amb dues victòries consecutives, amb només quaranta-vuit hores de diferència, després d’haver-lo apallissat també a casa seva l’anterior vegada que hi va anar, pel desembre, eliminar aquest Madrid que ha invertit un munt de diners en jugadors i amb l’entrenador potser més cotitzat del moment, haver-ho fet amb aquesta autoritat, és una fita extraordinària que el barcelonisme ha de saber valorar en la seva justa mesura. El Barça també porta gastats molts diners, certament, però pel que s’ha vist amb molt més criteri i efectivitat. El barcelonisme, en futbol i bàsquet, viu una època fantàstica.