La teoria del Villarat ha triomfat. De veritat?

En el món del futbol, la memòria és molt curta. De fet, la memòria és molt curta en general, i és interessada, doncs sempre recordem el que més ens afalaga i ens oblidem de tot el que ens fa nosa i incomoda. És clar, si no fos per la consciència! Però, tant se val d’un mal de cap, el que ara vull dir és que en el món del futbol la memòria és molt curta i oportunista. Ho esmento perquè des d’ahir i aquest matí sento i llegeixo opinions que vénen a dir que la campanya del Villarat ha triomfat. Anem a veure. Dissabte, després del partit contra l’Almeria, el tècnic blaugrana Josep Guardiola va afirmar que la teoria del Villarat ja s’ha instal•lat a la Lliga espanyola. La resposta val per a explicar les dues expulsions que havia tingut l’equip, de l’entrenador mateix i d’Ibrahimovic, les dues ben injustes, i els crits de l’afició andalusa en contra de les decisions de l’àrbitre quan els semblava que els perjudicava, com en la falta prèvia al primer gol blaugrana. Els crits de “Villarato!, Villarato!” serien la versió blaugrana de l’històric “Así, así, gana el Madrid!” Certament, em penso que és la primera vegada que una afició rival crida “Villarato, Villarato” i això abona la teoria que el Villarat ja s’ha instal•lat a la Lliga espanyola. Caldrà veure si es consolida, però des d’aquest punt de vista és indiscutible que ha triomfat i, gairebé, és profecia. Ara, en general, trobo que és un punt exagerat si el que es pretén és explicar els resultats. Primer, perquè la teoria del Villarat fa molts anys que dura i ha conegut episodis i formulacions diverses i la intensitat de la campanya muntada per la premsa de Madrid i del Reial Madrid –amb el diari As com a abanderat– sempre ha variat en funció de si valia la pena mantenir-la o no; la teoria del Villarat diu que el president del FC Barcelona, Joan Laporta, va desoir la recomanació de la LFP i va votar a favor de la reelecció d’Ángel María Villar a la presidència de la Federació Espanyola de Futbol a canvi d’arbitratges benèvols. I, segon, perquè durant tots aquests anys que fa que dura la broma, el Barça ha guanyat i ha perdut i sempre ho ha fet per mèrits o demèrits propis. Vull dir que pensar-se que una campanya de premsa pot explicar uns resultats o uns altres és desmesurat. La premsa, com tots els altres actors i factors que hi ha al voltant del futbol tenen la seva part d’influència, indubtablement, però la incidència en el resultat és molt limitada. Juguen els futbolistes i els marcadors s’expliquen en funció del seu comportament. A Ibrahimovic el van expulsar perquè ja té història acumulada i feia estona que anava calent; ho van veure Guardiola i Vilanova, que s’estaven pensant canviar-lo, ho van veure els defenses i ho devia veure l’àrbitre el qual, observant un jugador andalús per terra i les protestes dels almeriencs, es va imaginar una agressió i el va expulsar. I a Guardiola el van expulsar perquè encara que no digués res fora de to es va passar de llest utilitzant el micròfon del linier per dir-li a l’àrbitre que ho estava xiulant tot al revés. I, vull dir, que si el Reial Madrid ha enxampat el FC Barcelona i li ha pres el lideratge és perquè du una trajectòria excepcional, de rècord com la dels blaugranes, i dissabte van remuntar un partit que tenien molt costa amunt tot just començar la segona part. El Madrid ha fet una inversió descomunal i, malgrat alguns dubtes inicials, porta una trajectòria molt bona i ha retallat les distàncies que havia obtingut el Barça. Només cal fixar-se que el tercer classificat a la Lliga és a 16 punts! Aquesta Lliga es decidirà al Santiago Bernabéu, com la de la temporada passada, i en els tres o, a tot estirar, quatre partits més d’una complicació relativa per a tots dos. De mica en mica, la lliga de futbol li està passant el mateix que a la d’handbol, que per més partits que hi hagi, el títol es ventila en tres o quatre. El Villarat és una campanya tipus Guadiana, que apareix i desapareix en funció de les necessitats de vendre diaris i mantenir la tensió emocional del madridisme, perquè no es deixi anar i segueixi consumint informació i productes variats, i que, com fa un any, pot acabar-se de cop si el Barça guanya a Madrid.