Amb la sèrie a favor

Que l’aspecte psicològic és determinant en l’esport ja ho sabíem. I anit, en el tercer partit de la sèrie de quarts de final de l’Eurolliga entre el Reial Madrid i el FC Barcelona a Vistalegre, en vam tenir un exemple gairebé perfecte, amb la victòria dels blaugranes per 73 a 84.
La manera d’enfrontar aquesta eliminatòria prèvia a la Final a Quatre de París havia estat completament diferent a Barcelona i Madrid. L’estat de forma i la història més recent d’enfrontaments entre un i altre equips, amb pallisses memorables dels blaugranes, donava peu a veure l’eliminatòria per guanyada i de manera molt clara, amb un 3 a 0 o un 3 a 1, a tot estirar, concedint-li al Madrid una victòria desesperada al seu pavelló quan es veiés amb l’aigua al coll, etc. Els madridistes no ho veien així, esclar, però tampoc se n’allunyaven gaire. No obstant, a l’hora de la veritat, que és l’única que val, s’ha demostrat una vegada més que en l’esport d’elit, al màxim nivell, els aspectes psicològics són els que més pes tenen, per damunt dels tècnics, tàctics o físics.
El primer partit de la sèrie, de dimarts de la setmana passada, al Palau Blaugrana, ja va ser ben diferent del que s’havia pressupostat. El Reial Madrid va perdre, sí, però va posar el Barça en unes dificultats inesperades. El valor d’aquell partit va ser fer veure a l’equip de Messina que podia guanyar. I el dijous, també al Palau, ho van fer. Per al FC Barcelona, la derrota en el segon partit va tenir un valor psicològic equivalent, en el sentit que van adonar-se que la sèrie no estava tan guanyada com podia semblar i que, per tant, podia perdre.
Amb l’eliminatòria igualada, els partits es van traslladat aquest dimarts i dijous a Vistalegre. La pressió havia passat de cop a Madrid, que es veia amb possibilitats de guanyar i davant de la seva afició. I el Barça es va trobar amb la necessitat de no badar. Anit, aquest canvi de mentalitat d’un i altre equip va veure’s clarament en els dos primers quarts, en què els blaugranes van ser tan superiors com se suposa que són i han demostrat. En els dos darrers quarts, les forces es van igualar; forçant el símil al límit, podríem arribar a dir que dins d’aquest darrer partit s’han reproduït els esquemes psicològics que han jugat al llarg de la sèrie fins ara.
Tot plegat tenint en compte aspectes tan decisius com la tornada a l’equip de Morris i la recuperació de Navarro, evidentment.
El partit de demà és nou. Els dos entrenadors i tots els jugadors diran que s’ha de jugar com si fos el primer. Però això ho diuen per a convèncer's, perquè és impossible disputar-lo sense el pes dels tres primers. Jugarà la desesperació dels madridistes contra la confiança dels blaugranes.