No és un article contra els polítics

El pitjor de la nevada de diumenge i dilluns és l’endemà. No vull dir el dimarts ni el dimecres ni cap dels dies posteriors que han passat i passaran sinó les conseqüències polítiques que se n’han derivat, o més ben dit, el debat que han muntat els polítics i els no polítics amb la neu desglaçant-se i alguns pobles aïllats i milers de llars sense llum. Jo crec que moltes de les acusacions que es fan, ni que sigui en calent, contra els serveis públics i les companyies de subministrament elèctric són enraonades i s’entenen sense haver de fer cap esforç; és una vergonya el que ha passat i punt. Ara: de la mateixa manera, també penso que tots plegats hauríem de fer un examen de consciència. És veritat que, en general, els polítics d’aquest país són un desastre perquè el sistema els ha dut a convertir-se en un desastre; dic un desastre en el sentit que el sistema els ha professionalitzats de manera que la seva feina primordial consisteix a conquerir el poder i mantenir-lo, objectiu que els porta a passar per damunt dels problemes mirant de no equivocar-se gaire i fent per no provocar grans bosses de descontents. Aquesta manera de fer els porta a tenir un comportament erràtic, incongruent i a no prendre decisions compromeses. També és veritat que a Catalunya les infraestructures són molt insuficients i d’una deficiència flagrant i vergonyosa. Una part de la culpa la té el govern espanyol, que ens escatima les inversions que ens calen i li demanem, però una altra part la té el govern nostrat. D’exemples en tenim per comptar i no parar: la Panadella, l’Eix transversal, les rondes de Barcelona, la MAT, Bracons, el Quart Cinturó... Molts d’aquests casos són paradigmàtics. Sabem des de fa molt de temps que qualsevol dia d’aquests Girona i rodalies es quedarà a les fosques durant unes quantes hores i dies, preferentment a l’estiu, en plena campanya turística, i que llavors tindrem muntat un sidral fenomenal i farem un ridícul espantós i mundial. Però, tirar endavant la MAT, la línia de Molta Alta Tensió, o la solució alternativa que sigui per dotar Girona de l’energia que necessita com el pa que menja, costa Déu i ajuda. Els polítics hi tenen molta part de culpa, per descomptat. Però els ciutadans, de manera individual o col•lectiva, agrupats en tota mena d’associacions i grups, o a l’hora d’anar a votar o de passar comptes, els mitjans de comunicació, etc., tot sovint hi ajudem. No diré que encara ens passa massa poc, perquè tampoc és això, oi, tot i que a vegades n’hi ha per dir-ho.