dimarts, 25 de novembre del 2008

Sobre la Copa Davis

He seguit la final de la Copa Davis entre l’Argentina i Espanya de lluny. Vull dir que he anat sabent dels resultats i les incidències que se succeïen, però sense veure cap dels quatre partits que s’han arribat a disputar. El tenis no em desagrada, però amb tanta oferta esportiva es fa difícil poder-ho seguir tot. De fet, crec que no hi ha esport en què no hi vegi algun atractiu. L’excepció seria l’hoquei sobre herba, és clar.
D’aquesta Copa Davis m’han cridat l’atenció tres fets que tenen ben poc a veure amb el joc. El primer han estat tots els incidents previs entre els jugadors i el president de la Federació Espanyola arran de l’eliminatòria que es va jugar a Madrid. Va ser un intercanvi d’acusacions molt desagradable i barroer. Qui tingués la raó és el de menys.
El segon, ve de la part Argentina. Tota la preparació de la final ha estat excessiva. Poder-la disputar a casa és un avantatge que els amfitrions fan bé d’aprofitar. Van escollir jugar en una pista ràpida pensant que s’haurien d’enfrontar a Rafael Nadal i, al final, la lesió del número ú del món se’ls ha girat en contra. Sobre terra batuda haguessin estat més competitius. Però, el que he trobat fora de mida és la campanya que van muntar, la dels calçotets del Nadal i els advertiments que a Mar del Plata els espanyols hi trobarien un infern. Aquest tipus de llenguatge no hauria de formar part de l’esport.
I, el tercer, fa referència als mitjans de comunicació. El desenvolupament del quart i definitiu partit, entre Fernando Verdasco i José Acasuso el vaig mig seguir per ràdio. Verdasco havia guanyat el primer set, però Acasuso el va remuntar i es va posar dos a un. Els comentaris dels locutors – periodistes eren espectaculars. A banda de fer de tècnics, de valorar sobre de si li havia de jugar més a la dreta o més al revés, aviat les acusacions es van adreçar cap al capità de l’equip espanyol, Emilio Sánchez Vicario. Li retreien haver substituït David Ferrer. No sé què van dir al final, quan Verdasco va donar a Espanya la seva tercera Copa Davis.