divendres, 7 de novembre del 2008

Obama, la qüestió racial

L'elecció de Barack Obama com a nou president ha generat una immensa esperança a dins i a fora dels Estats Units, encara que per raons força diferents. Per als nord-americans, Obama ha de ser la persona que els tregui del col·lapse econòmic. A fora, l'esperança que ha generat té motius diversos i no és unànime. En general, se'l veu com al president adequat per a resoldre les guerres a l'Iraq i l'Afganistan. En tot cas, a dins i a fora, Barack Obama és vist com al candidat que canviarà la imatge deixada per George W. Bush.
Gairebé succeeix en totes les eleccions als Estats Units que no són nord-americanes i prou, sinó que tothom diposita alguna esperança en un o altre candidat. A Europa és normal que el candidat demòcrata generi més simpaties, no obstant, aquesta vegada ha superat els estàndards habituals i, és evident, el color de la pell de Barack Obama hi ha tingut molt a veure. Ara bé: la qüestió racial no ha estat per a res a la seva agenda electoral. Fa tot l'efecte que els nord-americans, davant dels problemes que els aclaparen, han decidit triar el candidat que els generava més confiança. I, és cert, en el debat econòmic, Barack Obama ha estat més llest i confiat que no pas el seu rival republicà, John McCain.
Barack Obama serà el primer president negre de la història dels Estats Units. No obstant, la qüestió racial no és un problema que es pugui tancar ni amb una elecció individual ni tan sols en el transcurs d'una generació. És un problema que ve de molt lluny i que els nord-americans van solucionant pas a pas. L'elecció de Barack Obama és un pas més, molt important i que apunta en la direcció de la normalitat definitiva. Tanmateix, només és un pas més. Potser el més significatiu és que l'hagin votat no pel color de la seva pell sinó perquè ha convençut la majoria que era el millor candidat per a resoldre'ls els problemes.
Aquest és un matís que des de fora no s'aprecia prou. Aviat Obama començarà a governar i llavors tindrem resposta a totes les esperances dipositades. I sabrem si el problema era Bush, o ho són els Estats Units sencers.