dilluns, 10 de novembre del 2008

Coses que té el futbol

Completada la desena jornada de la Lliga espanyola, és a dir, jugada ja una quarta part del campionat, el que venim dient des de fa setmanes s'està complint: que el títol serà cosa de cinc equips (FC Barcelona, Vila-real, Reial Madrid, València i Sevilla) i que el primer moment decisiu arribarà ben aviat, entre la jornada 12 i la 18, en què aquests cinc equips s'enfrontaran entre ells. Algun en sortirà malparat, segur. Entre aquests cinc equips només hi ha cinc punts de diferència i, de fet, entre els quatre primers només n'hi ha dos. El sisè és el Deportivo, a cinc punts ja del Sevilla. Aquest cap de setmana no ha fallat ningú, malgrat que només el FC Barcelona ha superat el seu partit amb autoritat i de manera folgada. El València tampoc ha passat angúnies amb el Getafe, però contra deu.
L'estat de forma del FC Barcelona és sorprenent. L'eficàcia és inaudita. Porta 34 gols a la Lliga espanyola, és a dir, una mitjana de 3'4 gols per partit, que és una barbaritat. I només n'hi han fet 8. La diferència és de 26 gols a favor. És ociós dilucidar ara sobre si aquest bon estat de forma és prematur. No tenim les dades que ens farien falta. Per tant, fins que no arribi la primavera, que és quan es decideixen tots els títols, no ho podrem saber. No cal capficar-s'hi, doncs. Millor gaudir de l'espectacle i desitjar que duri.
Destaca l'encert d'Eto'o, amb 13 gols ja a la Lliga espanyola i 3 més a la de Campions. Contra el Valladolid en va fer quatre, en poc més de mitja hora. Mai havia aconseguit aquests registres. Coses del futbol, tot just fa quatre mesos li van dir que es busqués equip, que ja no el volien veure més amb la samarreta blaugrana. Fos perquè no va trobar cap equip que li pagués el que pretenia cobrar, fos perquè no va fer prou per anar-se'n, el cert és que va acceptar les condicions fixades per Josep Guardiola, disciplinàries bàsicament, i s'ha quedat. Ningú sap què hagués passat si Eto'o se n'hagués anat i hagués vingut un altre davanter. Ha anat així. I així s'ha d'acceptar perquè bo és saber-ho.

2 comentaris:

Arnau, ha dit...

Sort que es va quedar l'Eto'o, però hauríem de fitxar un davanter centre de futur l'any que ve, perquè l'Eto'o està esperant fredament el moment de la venjança, l'estiu vinent és el darrer per vendre'l perquè ja només li quedarà un any de contracte. De ben segur que està jugant amb aquesta situació.

Yrsa Roca Fannberg ha dit...

A mi sempre em ha encantat el Eto´o, és clar no visc el dia a dia amb el i am la seu caracter fort. Sempre em ha encantat els caracters forts i poc convencionals. També m´agrada que es complica la vida i no sempre ho fa "lo que la gente quiere". Pero es un bis raro, i segurament podria haber estudis psicologics interesants. Jo dudaba si podria ser quin era, per els problemes amb el genoll, pero amb gana i ambicio i concentrat no hi ha color. Es el millor delanter al mon. El por que mete al adversari es una maravilla de veure.

Lo siento que no me expreso tan bien, pero mi cabeza esta en mil sitios.