divendres, 14 de novembre del 2008

Serrallonga (1): la versió de TV3

La minisèrie dedicada al bandoler Joan Sala, dit en Serrallonga, emesa per TV3 dijous i divendres de la setmana passada, va tenir un bon èxit d'audiència i d'acollida. I, és clar, també un inici tímid de polèmica amb els historiadors perquè consideren que no s'ha estat prou fidel amb el personatge.
És cert. Els autors de la sèrie han optat per retratar el mite més que no pas el personatge real. I no han dubtat a forçar el guió en benefici de l'espectacle. Hi ha situacions que no van succeir i hi ha personatges inventats i d'altres, com el fill monjo del bandoler, a qui han fet créixer de cop per a tenir un diàleg final que va de dret a la sensibilitat de l'espectador.
Però és que els mites i les llegendes ja són ben bé això: el fruit d'un guió adaptat al servei del que es pretén. Sense aquesta aura, Serrallonga seria un bandoler més dels que durant els segles XVI i XVII van cavalcar per Catalunya. Va ser l'últim dels grans bandolers i la seva mort (1633) va arribar gairebé a la vigília de la Guerra de Separació (1640) de la qual la noblesa catalana en va sortir definitivament afeblida.
El romanticisme va agafar Serrallonga i el va convertir en llegenda, tal com va fer -a Catalunya i arreu- amb d'altres personatges o fets susceptibles de convertir en mites. Amb l'objectiu legítim de construir un imaginari col•lectiu que ens expliqués i cohesionés com a poble. El seny noucentista hi va posar ordre.
La sèrie de TV3 compleix aquesta funció. A més, la complexitat de la Catalunya moderna hi apareix prou ben reflectida. La misèria de la muntanya que es vessa cap al pla, les diferents conjuntures que hi ha darrera del bandolerisme, el poder castellà en lluita per arrabassar el poder d'una aristocràcia rural empobrida, la col•laboració d'una part de la societat catalana amb el poder reial, etc.
Si de cas, el que cal demanar a TV3 i a la indústria cinematogràfica catalana és que persisteixi en aquesta feina de revifar els mites i les llegendes nostrades, tan universals com les dels altres. Del comte Arnau a Serrallonga han passat massa anys.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé sr. Badia. Ja tenim aquí en Serrallonga.
La sèrie de TV3 em va agradar molt i em va fer plorar molt també. Si que és veritat que no era del tot certa, però ens ha portat a reflexionar i a parlar sobre un moment important de la història del nostre país.
El meu fill de 4 anys, que no va veure la sèrie, però que n'ha sentit parlat a l'escola, ara parla d'en Serralonga. I la veritat, prefereixo que en els seus jocs vulgui fer de bandoler i de Serrallonga que de Batista o de qualsevol altre personatge d'aquests que surten en aquests programes de lluita.

Anònim ha dit...

Completament d'acord. Catalunya, al llarg de la seva història, ens ha donat infinitat de personatges per poder portar a la pantalla amb èxit. Uns exemples podrien ser Guifré el Pilós, els Ramon Berenguers i els Berenguers Ramons, Jaume I, Roger de Llúria, Pau Claris, Verdaguer, el teu homònim Domènec Badia (Ali-Bei), Gaudí i els modernistes,...etc. La història d'aquests i altres personatges catalans en minisèries de 2 o 3 capítols, segur que serien de gran audiència (que a la fi és l'únic que els interessa) i servirien per a que la gent coneixés una mica millor la nostra història.

Anònim ha dit...

Pot ser a demés de la figura d'en Serrallonga-que a TV3 l'han fet del gust de moltes senyores-de les de la sèrie i de les que estavem assegudes al sofà-, caldria analitzar les penúries reflectides a la sèrie.
La gana, la falta de higiene, els pocs mitjans de serveis i sanitàris, tot un conjunt de desventures a les que la majoria del poble estava sotmès.
A banda de nobles i atractius bandolers, també hi ha la bassant més desafavorida-el poble- ciutadans anònims sotmesos al caprici d'una època fosca i plena de necessitats.
Ens costa molt poc imaginar la gana i les dificultats, quan veien les películes d'herois extrangers-
Rogin Hood "Cosner"-però cal pensar en el nostres, i en tot el que els envoltava, personatges anòmins amb gana i poques satisfaccions per mostrar a càmara.
Enhorabona a TV3!.