divendres, 21 de novembre del 2008

Quasi metàfora

Diumenge, el FC Barcelona es va enfrontar al Recreativo de Huelva. Em vaig fixar que l'equip andalús lluïa a la samarreta la bandera d'Espanya. No era la primera vegada que ho notava. L'Almeria i el Màlaga, almenys, també la duien. En algun cas, la bandera espanyola se situa al costat de la bandera andalusa. El Sevilla ja fa algunes temporades que la du en els partits de competició europea, molt visible. El Reial Madrid també ho fa des d'aquesta temporada, em sembla. El fet no té més importància. El que és remarcable és el canvi d'opinió que s'observa en tots aquests equips que han decidit de mostrar obertament la seva nacionalitat.
Fa uns anys, quan el FC Barcelona va decidir posar la senyera a la seva samarreta, es va organitzar per totes les Espanyes un bon sarau. Ho criticaven amb tot tipus d'arguments. Deien que no s'havia de barrejar la política i l'esport, que els culers de fora de Catalunya se sentirien ofesos i no comprarien samarretes blaugranes, etc. Rebre el Barça amb banderes espanyoles a la graderia ja feia anys que s'havia generalitzat. Era una resposta evident a les banderes catalanes que des de tota la vida han acompanyat els blaugranes. No se sap si la inclusió de la bandera espanyola a les samarretes de tots aquests equips té a veure amb la decisió que va prendre fa uns anys la Junta directiva del FC Barcelona; tanmateix, en fa tot l'efecte.
Una metàfora és una figura retòrica que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que hi té una certa semblança. No cal que sigui un mot, de fet. Tot sovint s'ha considerat que el futbol, en determinats aspectes, és una metàfora de la vida mateix.
Trobo que la banderetes espanyoles a les samarretes de determinats equips de futbol són metàfores d'una manera molt evident d'entendre Espanya i la seva organització autonòmica. Suposo que és una altra manera d'aplicar la política del cafè per a tothom que tant de mal ha fet als nostres interessos nacionals. Ara: em sembla que no fa res més que reflectir i accentuar la distinta nacionalitat de cadascú.

1 comentari:

Eduard Padró ha dit...

A Itàlia fa uns quants anys que també duen la "bandiera nazionale". Crec que té més a veure amb el fet que cultura i identitat és un tema de molta actualitat a principis del segle XXI. La globalització ha fet veure la possibilitat de l'hogeneització identitaria i les banderes han tornat a prendre relleu. No és que em sembli malament, simplement ho constato. Una part de la sociologia actual gira a l'entorn d'aquesta realitat discursiva. El savi Manuel Castells n'ha escrit algunes coses que aprofito per recomanar:
-"La importancia de la identidad", La Vanguardia (05/11/05)
-"Futbol, globalización, identidad", La Vanguardia (05/06/06)
-"El Poder de la Identidad", 1997
SALUT!