diumenge, 23 de novembre del 2008

Quan la vella es descompta

Des de dissabte a la mitjanit, la vella culer no parava de fer comptes. Acabaven de jugar el Reial Madrid, el Vila-real, el Sevilla i el València: dels quatres, només el Madrid havia guanyat, a casa contra el Recreativo, per un 1 a 0 molt escarransit i amb mocadors a la graderia. El Vila-real, que encara no havia perdut cap partit, l’havia espifiada de manera espectacular, 0 a 3 contra el Valladolid. Mentre que el Sevilla i el València, en el primer duel entre els candidats al títol, adormien amb un miserable 0 a 0.
El partit contra el Getafe era una oportunitat extraordinària per a omplir el coixí: desena victòria consecutiva, 3 punts més, res de Messi dependència i ja poden passar els rivals directes que els anirem afaitant de camí cap al triplet. La vella culer, compte que comptaràs: 5 punts d’avantatge al Madrid, 6 al Vila-real i 7 al Sevilla i al València. Tanmateix, al final, l’equip de Víctor Muñoz va fer un plantejament molt bo i va arrencar un empat a 1 gol. I els 5, 6 i 7 punts que semblava que ja tenien d’avantatge a la classificació, han quedat en 3, 4 i 5; un coixí encara molt còmode per a esperar els enfrontaments directes amb els rivals pel títol.
L’empat contra el Getafe és una ensopegada inesperada, però només fins a cert punt. El FC Barcelona havia fet el millor inici de la temporada. Duia 9 victòries consecutives, una ratxa potser més anormal que no pas l’empat davant del Getafe. El campionat és molt llarg. Fins ara, tot ha estat molt positiu, per sobre de les expectatives generades a començament de temporada. Només hi ha hagut una badada, contra el Basilea a casa, que havent d’anar dimecres a Lisboa a guanyar-hi, s’observa en tota la seva magnitud. Ara vénen els rivals directes. És el moment de resoldre els dubtes sobre el nivell real de l’equip, que sembla molt superior.
Els blaugranes haguessin pogut guanyar, però els van faltar arguments per a desequilibrar una defensa molt ben posada. De Getafes, el Barça en trobarà més d’un. I encara més perillosos. Val més anar-se’n fent a la idea.