dimecres, 12 de novembre del 2008

En l'eliminació del Madrid

L'article d'avui havia d'anar d'en Serrallonga, de la minisèrie que TV3 va emetre dijous i divendres de la setmana passada. He estat preparant tres articles -no m'hi poso per poc!-, el primer dels quals havia de sortir avui. Però, és clar, l'actualitat mana i la derrota del Reial Madrid a la Copa del Rei davant del Reial Unión d'Irun, un equip de la Segona B, m'obliga a canviar els plans. Queden pendents les reflexions a què m'ha mogut l'emissió de Serrallonga, doncs.
A l'esport, tots els resultats són possibles. Per tant, que un equip com la Reial d'Irun elimini el Reial Madrid, entra dins del que pot succeir. No obstant, la diferència de qualitat entre els dos equips és tan gran que el resultat d'ahir, el del global de l'eliminatòria (6 a 6) de fet, es converteix en massa sorprenent i no s'explica només per les lleis de l'esport que fan que un qualsevol resultat sigui possible. Perquè aquesta afirmació és certa sí, però fins a cert punt. I és que les paraules del tècnic Bernd Schuster al final del partit dient que “és lògic que es dubti de la meva feina”, són una invitació a la Junta directiva a que el destitueixi i a l'hora revelen la seva impotència per a controlar el vestidor.
Al Reial Madrid hi ha mar de fons i no calia aquest resultat per a adonar-se'n. Anit, a la tertúlia dels millors anys de la nostra vida, del Bernat Soler, Jordi Puntí deia que avui les crisis duren molt poc i que s'alternen entre Barcelona i Madrid indefectiblement. És cert. Deu ser aquesta febre consumista que afecta fins i tot les crisis. No obstant, em fa tot l'efecte que també hi ha un problema d'imprecisió en el llenguatge, és a dir, que anomenem crisi a resultats que només són o bé una ensopegada o bé una mala ratxa o un qualsevol altre problema d'una índole totalment distinta. No dic que sigui aquest el cas. Dic que els periodistes estem obligats a saber escriure i això vol dir usar les paraules adequades, els adjectius precisos i els adverbis oportuns.
És clar, l'eliminació del Reial Madrid augmentarà l'eufòria culer. És lògic i és inevitable.

1 comentari:

Eduard Padró ha dit...

La diferència entre el Madrid i el Barça és de JOC. A la capital s'hi marquen molts gols, però també en reben massa. A més entre gol i gol la gent del Madrid s'aburreix. A can Barça podem marcar-ne 6 o 1 però entre mig sempre hi ha jugades col·lectives, centrades, detalls dels nostres mitgcampistes, etc... Detalls que la gent del Madrid, a la que també agrada el bon futbol, no veu des de la marxa d'aquell meravellós Zidane al crepuscle de la seva carrera. La diferencia és molt més que dos punts, però només serà visible si el Barça és capaç de mantenir el seu joc. Per això la Lliga és un premi a la regularitat. Costa arribar però el que més costa és mantenir-se. Si l'equip de Guardiola i Vilanova ho aconsegueix disfrutarem ala Lliga i no es pot descartar donar la campanada a Europa. SALUT!