País de ciclistes sense ciclisme

El ciclista del Cervélo Xavi Tondo, segon classificat a la Volta d’enguany, ha dit aquests dies que Catalunya ha perdut “la millor generació” de ciclistes catalans que hi ha hagut mai. Probablement, té raó, encara que mai ho arribarem a saber, lamentablement. A Catalunya hi ha una gran afició pel ciclisme, no sé si més o menys que en d’altres països, com a Euskadi, posem per cas, però cada cop hi ha menys ciclisme. La Volta 2010 l’ha guanyada el català Joaquim Rodríguez, del Katiuixa. Rodríguez té 30 anys. La seva carrera de ciclista professional l’ha feta com a gregari a diversos equips de primer nivell, des de l’ONCE al Caisse d’Epargne. Tot i això, té un palmarès de triomfs destacats; per exemple, ha guanyat les tres grans proves ciclistes de Catalunya: la Setmana Catalana (2004), la Pujada al Castell de Montjuïc (2001) i, ara, la Volta, i té victòries en diverses clàssiques d’un dia i va ser campió d’Espanya l’any 2007. I és que el purito és un ciclista de molt nivell que ja va destacar molt en les categories inferiors. El cas de Rodríguez no és excepcional. Ni el de Tondo, amb un palmarès menys brillant i amb un salt al professionalisme més tardà, malgrat ser una mica més gran, tampoc. En els equips professionals hi ha uns quants corredors catalans de molta qualitat, com el Josep Antoni Flecha. I, no obstant, a Catalunya cada vegada hi ha menys ciclisme. No s‘ha pogut crear un equip professional per a donar sortida als ciclistes catalans que destaquen a les categories amateurs, a imatge de l’Euskaltel Euskadi, per exemple, i les proves ciclistes que històricament s’han organitzat van desapareixent. La Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc ja s’han deixat de disputar. I la Volta a Catalunya continua de miracle. De fet, em fa tot l’efecte que si es manté és per poder arribar a l’edició de l’any que ve, quan farà cent anys de la primera edició del 1911. Un cop l’hagin celebrada, veurem quin camí emprenen els organitzadors. A Catalunya hi ha ciclistes i hi ha afició al ciclisme. I, no obstant, succeeixen coses que per a mi són incomprensibles. Per exemple, que aquesta Volta a Catalunya es disputi sense que la Televisió de Catalunya, en cap dels seus canals, doni en directe els darrers quilòmetres de cada etapa. Jo crec que TVC fa bé de dedicar el munt d’hores que destina a informar en directe de tots els GP de Fórmula 1, per exemple, perquè té moltíssims seguidors a Catalunya, segurament més que no pas del ciclisme, i perquè aquest any hi ha dos pilots catalans a la graella, etc. No es tracta de fer competir esports entre ells. Només d’assenyalar la diferència de tracte entre dos esports que viuen de la publicitat que els dóna, bàsicament, la televisió.