Doncs, l’Arsenal

El sorteig dels quarts de final de la Lliga de campions ha deparat que el FC Barcelona s’enfronti a l’Arsenal els pròxims dies 31 de març i 6 d’abril. Com que en aquest sorteig també es decidien les semifinals, i fins i tot qui jugarà de local a la final del Santiago Bernabéu, del 22 de maig, és inevitable mirar més endavant i preveure que si els blaugranes superen l’eliminatòria es trobaran, probablement, a l’Inter de Milà, superior, en principi, al CSKA de Moscou. Tant en els quarts de final com en les semifinals, el Barça tindrà el partit de tornada al Camp Nou. No és aquesta una dada definitiva, però deunidó. En els vuitens de final, la meitat dels enfrontaments s’han resolt a favor de l’equip que tenia el factor camp en contra, per dir-ho així, i la temporada passada el FC Barcelona mateix va resoldre les semifinals contra el Chelsea a Londres i portant del Camp Nou un 0 a 0 temerari. Ara: no tinc cap dubte que si tots els equips poguessin triar, tots demanarien jugar-se l’eliminatòria al seu camp amb la seva afició; no és garantia de res, però ve a ser com un comodí en els jocs de cartes, que en un moment de dificultats et pot salvar una mà. Millor jugar la tornada a casa, sens dubte. Abans dels sortejos s’acostuma a classificar els equips que hi ha en lliça entre difícils, assequibles i fàcils, o amb una terminologia equivalent. L’Arsenal queia en el grup dels assequibles, perquè juga molt obert, com el Barça, i perquè té fama d’equip perdedor. La majoria de preferències s’inclinaven per l’Olympique lionès, perquè havia eliminat el Madrid i perquè totes les vegades que els blaugranes els han enfrontat n’han sortit vencedors. Tal com ha anat el sorteig, la majoria de pronòstics donen el Manchester United com a clar finalista, perquè és superior al Bayern de Munic –i també té la tornada a casa– i a qualsevol dels dos francesos que es trobaria a les semifinals, o bé l’Olympique o bé el Girondins, encara que amb el factor camp en contra en aquest cas. I una altra semifinal entre Barça i Inter completament incerta. Totes aquestes especulacions serveixen per a passar l’estona i res més, tot i que no és poca cosa. A l’hora de la veritat, vés a saber. El que és clar és que el campió ho serà perquè haurà superat tots els seus rivals. I que el Barça té tantes probabilitats de sortir vencedor com el rival que més en té. A mi em sembla que aquesta dada és la més important de totes i la més valuosa i que a partir d’aquí el que s’ha de fer és mirar de viure els partits que vénen com un regal, com una oportunitat de poder veure un gran espectacle futbolístic, dels millors a què es poden assistir avui, gaudir del privilegi de ser-ne protagonistes, i treure’s de sobre l’angoixa que pot significar posar-se al damunt més pressió del compte; vull dir estalviar-se la por a perdre. Val més pensar en guanyar, perquè tornar a guanyar la Campions, fer-ho dues vegades seguides, una fita que cap equip ha aconseguit des que la Campions és Campions, i fer-ho al Santiago Bernabéu, seria la repera, o alguna cosa molt semblant.