Cruyff, president d’honor

La Junta directiva del FC Barcelona ha decidit nomenar Johan Cruyff president d’honor del club. És una decisió tan inesperada com controvertida, sobre la que val la pena reflexionar-hi amb molta calma per arribar a entendre-la. Abans d’entrar en l’anàlisi pròpiament, em sembla que hi ha dues consideracions prèvies a fer: primera, el FC Barcelona és un club que històricament ha tingut dificultats per a integrar en la seva vida institucional les seves grans figures, més enllà de la seva vida útil, fossin jugadors, entrenadors o presidents. Al contrari, massa vegades s’han convertit en personalitats discutides que han generat més divisió que consens. És un llast per a la projecció institucional del club que hauria de corregir-se algun dia, pel bé de l’entitat. I, segona, Johan Cruyff és una llegenda del futbol mundial, com a jugador i com a entrenador. Va ser un futbolista excepcional, com n’hi ha hagut pocs, que va donar els seus millors anys a l’Ajax, amb tres Copes d’Europa, i que al FC Barcelona li va donar una Lliga espanyola inoblidable amb un 0 a 5 al Santiago Bernabéu d’una transcendència sociopolítica indiscutible. Com a entrenador, el seu llegat pel FC Barcelona és més fecund i no s’acaba amb les quatre lligues consecutives i la primera Copa d’Europa sinó que va més enllà, Cruyff ha deixat un segell inconfusible a l’equip, reconeixible mundialment, i una mentalitat d’equip guanyador que bona falta feia.
Ara bé: reconèixer tots aquests mèrits no treu que consideri la decisió de la Junta Directiva de nomenar Cruyff president d’honor del FC Barcelona sigui molt inoportuna per, almenys, tres raons. Primera, perquè un nomenament d’aquesta magnitud i transcendència, no es pot prendre a tres mesos d’unes eleccions en què el president no es presenta a la reelecció. Segona, perquè malgrat tots els seus mèrits, Johan Cruyff no és una figura que generi consens en el club, ans al contrari, divideix terriblement la massa social barcelonista. I, tercera, la forma no ha estat l’adequada, doncs aquest és un nomenament, que a la meva manera de veure, perquè Cruyff no genera unanimitat, s’hauria d’haver sotmès, com a mínim, a l’aprovació de l’Assemblea de compromissaris.
Crec que el president Joan Laporta ha comès una irresponsabilitat que tindrà conseqüències greus a mitjà termini. És una decisió que s’explica per raons electorals: no tinc cap dubte que persegueix dues coses almenys: radicalitzar la campanya i mobilitzar tot el vot cruyffista; és sabut que el principal rival de la candidatura oficialista, Sandro Rosell, manté una mala relació amb Cruyff, però dubto que l’exvicepresident caigui en una maniobra tan barroera i òbvia, i no dubto que, a més a més, provocarà la mobilització de tot el nuñisme i tot l’antilaportisme. Aquest és l’error a curt termini. A mitjà termini, el risc és immens, d’un mal terrible, al meu entendre: què succeirà si una futura Junta Directiva sotmet a la consideració de l’Assemblea la presidència d’honor de Cruyff i decideix revocar-la? En quina posició quedarà la figura de Cruyff? Quina lectura se’n farà arreu del món, quin exemple donarà el FC Barcelona?
A mi em sembla que aquesta és una decisió que s’ha pres sense pensar en el FC Barcelona ni en Johan Cruyff.